Dissabte 07 Desembre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Territori Lliure de Trieste: la setzena bandera del Pla Marshall

    El Pla Marshall és el programa estatunidenc per a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial. Els estats no-socialistes van rebre un total de tretze mil milions de dòlars de l’època en quatre anys i quan va finalitzar, tots els estats participants, a excepció de la República Federal Alemanya, havien superat els nivells d’abans de la guerra.

    El famós cartell de propaganda mostra un total de setze banderes, però destaca la d’un estat que no existeix actualment: el Territori Lliure de Trieste, que realment tenia una bandera de color vermell, però que erròniament és blava.

    El Territori Lliure de Trieste era una ciutat estat entre Itàlia i Iugoslàvia. El 1921 aquest territori havia estat annexionat per Itàlia, juntament amb la península d’Ístria (part de Croàcia actualment) i part de l’actual Eslovènia. La majoria d’habitants eren italians i els eslovens poblaven la part nord i els croats el sud-est. En aquells anys, sota el règim feixista, va haver-hi un procés d’italianització i discriminació contra les minories locals.

    Després de la Segona Guerra Mundial, el 1947, es va establir aquest estat independent per encaixar la diversitat ètnica i cultural del territori en un país neutral. En un inici, l’objectiu era evitar les disputes territorials en una ciutat estratègica. L’estat es va dividir en dues zones, la part nord (zona A) que comprenia la ciutat de Trieste, i la part sud (zona B), una part d’Ístria. La part nord estava administrada per britànics i estatunidencs, mentre la part sud per Iugoslàvia, per tant, mai va arribar a ser totalment independent. Tot i això, tenia la seva pròpia moneda, segells, entre altres.

    El 1954, el control de la zona nord va passar a ser administrada provisionalment per Itàlia i finalment el 1977 l’estat va ser dissolt oficialment. Malgrat que la majoria de la població era italiana, encara hi ha una minoria eslovena actualment, la qual compta amb un diputat en la cambra regional. També va haver-hi una part de la població que va voler mantenir la independència. El ‘Fronte dell’Indipendenza per il Libero Stato Giuliano‘ va assolir en les eleccions administratives de 1952 un 13% dels vots i cinc seients. En les eleccions següents, ja sota administració italiana, la llista va quedar exclosa per motius burocràtics i el moviment independentista es va quedar sense representants.

    La part sud està dividida entre el litoral eslovè i la regió croata d’Ístria, fet que va provocar que la gran majoria dels italians van passar a la zona nord o a altres regions d’Itàlia, encara que hi ha uns 14.000 que van decidir quedar-se en la zona iugoslava i que encara estan presents. Fins i tot tenen un seient reservat en el parlament eslovè (així com un altre per la minoria hongaresa).

     

    6,120FansM'agrada
    995SeguidorsSeguir
    15,587SeguidorsSeguir

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca