Dilluns 09 Desembre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Joan Margarit: “Hi ha una eina de consol que es diu poesia”

    El poeta espera que el Premi Cervantes 2019 el permeti arribar a més gent que pugui trobar consol en la seva poesia

    “Treballo per a consolar gent solitària que som el 100% de la població”. El poeta Joan Margarit (Sanaüja, 1938) ha defensat la tasca del poeta després que aquest migdia el Ministeri de Cultura hagi donat a conèixer que ha guanyat el Premi Cervantes 2019 com a reconeixement a la seva trajectòria. En una roda de premsa a Barcelona, el poeta espera que aquest guardó el permeti arribar a més gent i que aquesta pugui trobar consol en la seva poesia. Margarit ha definit la poesia com “una eina per al consol en els grans moments de pèrdua i de penes de la vida”. Per altra banda, ha recalcat que ell té dues llengües, però que la seva primera poesia va ser amb la seva llengua materna que és el català.
    “Què produeix el premi?”, s’ha preguntat Margarit després de les preguntes dels periodistes. El poeta ha respost que servirà perquè tingui més lectors. Per a ell, el lector busca consol en la poesia i creu que aquest guardó permetrà que més gent pugui trobar consol en la seva obra, si finalment connecten amb ella.

    Margarit ha definit la poesia com “una eina, potser de les més efectives, per al consol en els grans moments de pèrdues i de penes”. Ha expressat que sempre hi ha un moment en la vida que, tot i les persones que estan al voltant d’un mateix, un s’ha d’enfrontar sol a un problema seriós i greu. El poeta ha manifestat que llavors el lector té a la seva disposició la poesia i la música per a fer front a les situacions. En aquest context, ha manifestat que ell treballa per a “consolar gent solitària”, que són, ha assegurat, “el 100% de la població. Hi ha una eina de consol que es diu poesia”, ha reiterat.

    Per altra banda, Margarit ha recalcat que ell té dues llengües perquè “gràcies a Franco una li van col·locar”. Ha declarat que la seva llengua materna és el català i que el seu primer poema li va sorgir en aquest idioma.

    Preguntat per si el premi es podria percebre com un pont de diàleg entre el català i el castellà i entre Catalunya i Espanya, Margarit ha manifestat que prefereix “haver col·laborat amb el diàleg que no pas amb una ganivetada”. Tot i això, ha apuntat que aquesta no és la seva competència ni ofici. “No ha estat mai entre els meus interessos ni la meva capacitat resoldre res amb aquests temes”. En aquest context, ha afirmat que el seu ofici “és públic, però no necessàriament al servei de res públic”.

    ‘No llencis les cartes d’amor’

    Al final de la roda de premsa, el poeta ha llegit el poema ‘No llencis les cartes d’amor’, el mateix que ha llegit el ministre de Cultura, José Guirao, aquest dijous quan ha anunciat que Joan Margarit era el guanyador del Premi Cervantes 2019. El poeta ha dit somrient: “Altres ministres que he conegut o seguit no els veia capaços de llegir un poema”.

    El premi

    El premi s’ha anunciat aquest dijous. El jurat ha justificat el guardó per una obra poètica de “profunda transcendència i llenguatge lúcid sempre innovador” que ha enriquit tant la llengua espanyola com la catalana i representa, al seu entendre, la “pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal de gran mestratge”. El premi està dotat amb 125.000 euros i és el més prestigiós de les lletres espanyoles. Arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d’Estructures de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, ha dedicat la seva vida a l’escriptura, publicant més d’una trentena de llibres que han estat traduïts a una desena de llengües.

    Trajectòria

    Margarit va iniciar la seva trajectòria poètica el 1963 publicant en castellà ‘Cantos para la coral de un hombre solo’ (Vicens Vives). Després d’un llarg parèntesi, publica el 1975 ‘Crónica’ (Barral). A partir del 1980 inicia la publicació de poemes en català. Destaquen ‘Cants d’Hekatónim de Tifundis’ (La Gaia Ciència, 1982), Premi Miquel de Palol i Crítica Serra d’Or; ‘Vell malentès’ (3 i 4, 1981), Premi Vicent Andrés Estellés i Crítica de Poesia; ‘Mar d’hivern’ (Proa, 1986), Premi Carles Riba de Poesia; i ‘La dona del navegant’ (La Magrana, 1987), Premi de la Crítica Serra d’Or.

    Més recents són les obres ‘Estació de França’ (Hiperion, 1999); ‘Joana’ (Enciclopèdia Catalana, 2002); ‘Càlcul d’estructures’ (2005); ‘Casa de Misericòrdia’ (Proa, 2007), volum distingit amb el Premi Nacional de Poesia de la Generalitat i el del Ministeri de Cultura; ‘No era lluny ni difícil’ (Proa, 2009); ‘Des d’on tornar a estimar’ (Proa, 2015) i ‘Un hivern fascinant’ (Proa, 2017).
    Text

    6,117FansM'agrada
    1,044SeguidorsSeguir
    15,583SeguidorsSeguir

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca