L’Ajuntament de Barcelona ha “enfortit” alguns dels serveis municipals davant l’augment de les arribades de nens i joves sense cap referent adult a la ciutat, i també ha dotat de més recursos els dispositius que atenen aquests joves quan són majors d’edat per evitar-ne l’exclusió social.

En declaracions a la premsa, la comissionada d’Acció Social de Barcelona, Sonia Fuertes, ha alertat que el 45% dels joves que atén la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia) té 17 anys, cosa que pot provocar que en breu quedin “desprotegits” i acabin recorrent a serveis municipals.

El Servei de Detecció i Intervenció (SDI), que l’any 2018 va atendre 555 adolescents i joves, preveu incorporar un coordinador, passar de sis a 14 educadors, incorporar dos psicòlegs, un advocat, un servei de traducció i dos tècnics per al tractament de dades.

En el cas del Servei de Gestió de Conflictes (SGC), que treballa davant situacions de conflicte de convivència a l’espai públic de la ciutat, s’ha passat de 19 a 25 professionals, i incorporarà un servei complementari per donar resposta a “imprevists que requereixin actuació d’intensitat” de 4.000 hores anuals.

Fonts municipals han detallat que a finals de juny de l’any 2019, el sistema de protecció de menors de la Generalitat tenia en tutela 4.203 menors sense referent familiar, i Barcelona acull en centres que gestiona la Dgaia el 20% d’aquests joves.

JOVES QUE DORMEN AL CARRER
Les mateixes fonts han detallat que el Servei d’Inserció Social en Medi Obert (SISMO), que contacta amb persones que dormen al carrer a Barcelona, ha detectat un increment de la proporció de joves d’entre 18 i 25 anys que es troben en aquesta situació.

L’any 2016, els joves d’aquestes edats representaven el 3,88% del total de les persones sense llar, mentre que el 2018 ja eren el 6,24%, i, entre els mesos de gener i setembre del 2019, el 9,22%.

Entre els 292 joves detectats durant el 2018 pel SISMO hi ha persones que es troben al carrer puntualment abans d’accedir a un recurs, d’altres que es troben de pas per la ciutat, i alguns que encara no han contactat amb la seva “xarxa de suport”.

Pel que fa als orígens geogràfics de les persones de fins a 30 anys amb què ha contactat el SISMO indica “una important sobrerepresentació” dels homes d’origen magrebí –un 36% procedeix de l’Àfrica del nord i del Marroc–.

EQUIPAMENTS MUNICIPALS
La presència de joves en situació d’exclusió residencial a la ciutat no només es percep al carrer, perquè els equipaments municipals també han registrat un augment significatiu de persones ateses d’entre 18 i 25 anys, un espai que adverteixen que no és el més “idoni” per atendre’ls.

Destaquen en aquest sentit els centres de primera acollida, on les persones d’entre 18 i 25 anys només representaven el 7,5% del conjunt de residents l’any 2015, mentre que el 2019 ja són un 22,3% del total.

Als menjadors socials, els menors de 25 anys representaven un 10,9% del total el 2015, mentre que aquest 2019 en representen un 21,4%. Als centres de dia, s’ha passat del 5,9% al 14,1% i, entre els allotjats d’emergència en pensions, l’augment és del 7,5% al 13,7%.

REVISIÓ NORMATIVA
En aquest sentit, el consistori alerta que dirigir els joves a aquests serveis comporta “escasses possibilitats de regularitzar la seva situació”, cosa que, en la majoria de casos, significa la seva exclusió social.

En aquesta línia, es proposa la revisió normativa i agilitació de processos per a la seva incorporació en el mercat laboral, reforçar l’acompanyament en la transició a la vida adulta i generar recursos a tot Catalunya per evitar la mobilitat forçada cap a Barcelona, entre d’altres.