La Sala Penal del Tribunal Suprem confirma en una interlocutòria aquest dimecres el seu criteri sobre la immunitat parlamentària que al·lega l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i confirma el criteri de l’instructor del cas del procés, Pablo Llarena, qui al juny va rebutjar deixar sense efecte l’ordre de detenció nacional que llavors pesava sobre ell i es basa en els mateixos criteris.
Així, incideix que per aplicar aquest privilegi no n’hi ha prou amb la seva condició d’europarlamentari electe sinó que és obligatori haver adquirit la condició d’eurodiputat, fet que no ha passat.
El criteri es dona a conèixer l’endemà de conèixer-se el de l’advocat general davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte a la immunitat parlamentària que al·legava davant d’aquest òrgan l’exvicepresident Oriol Junqueras.
Aquest criteri s’exposa en una interlocutòria en la qual es desestimen els recursos d’apel·lació de Puigdemont i Comín que van presentar el passat mes de juny contra la decisió de Llarena de mantenir les ordres de detenció contra ells malgrat haver resultat electes en els comicis al Parlament Europeu.
El tribunal encarregat de revisar les actuacions de l’instructor, integrat pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Vicente Magro, destaca ara que els raonaments del jutge Llarena són clars i no arbitraris en fundar el manteniment de les ordres de detenció i presó en “la inqüestionable persistència de la situació de rebel·lia dels acusats i en el seu processament per greus delictes”.
Tot sense perjudici, afegeix la resolució, de la decisió que en el seu moment adopti el Tribunal de Justícia de la UE en la qüestió prejudicial que va plantejar la sala en aquesta matèria.
Així, el tribunal rebutja la interpretació sobre l’abast de la immunitat parlamentària que fan els recurrents i insisteix que la condició de la immunitat dels europarlamentaris està subjecta a dues condicions: l’adquisició de la plena condició de membre del Parlament Europeu mitjançant el previ acatament de la Constitució, i la presa de possessió després de l’obertura de la primera sessió que se celebra havent celebrat les eleccions. És a dir, no inclou els diputats merament electes.