L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha considerat “urgent” que l’Estat “posi sobre la taula la seva proposta en positiu per a Catalunya” i que permeti als ciutadans votar-la i contrastar-la amb la de l’independentisme, “que és la independència”. Ho ha dit al Palau de la Generalitat, on ha assistit a un acte de commemoració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014 amb l’actual president, Quim Torra, i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau. Mas ha subratllat que el sobiranisme “ja no és un suflé”, ja que s’ha expressat reiteradament any rere any, sinó “una realitat tossuda que es va mantenint”.

Després de les eleccions espanyoles d’ahir diumenge, Mas ha indicat que “hi ha una part important de Catalunya, dos milions de persones, que tenen clar el que volen, que és la independència”, i que els no independentistes “no tenen un projecte alternatiu en positiu”. “Només tenen la repressió, cops, fiscals, tribunals, judicis, penes de presó, exili i persecucions econòmiques”, ha lamentat. És per això que ha reclamat a l’Estat que permeti als catalans votar quin futur volen per a Catalunya “perquè és l’única manera de resoldre aquest conflicte”.

Mas ha reivindicat el 9N com al “primer cop en dècade que en aquest país es podia votar a favor o en contra de la independència” i l’esdeveniment que va obrir el camí al referèndum de l’1 d’octubre de 2017. “També va ser el primer cop que l’Estat es va sentir desafiat” i que va respondre “en forma de repressió i de condemnes” d’inhabilitació i de multes per part del Tribunal de Comptes.

“El 9N va ser la primera passa d’un camí dur, difícil, costerut. Mai ningú no ho va amagar”, a assegurat l’expresident, que ha afegit que el camí cap a la independència “no serà fàcil” sinó que requerirà “molta paciència, resistència, determinació i claredat d’idees”. Tanmateix, ha apel·lat als resultats de les eleccions d’ahir, en què els partits independentistes i els comuns van sumar prop de dues terceres parts dels vots a Catalunya, per concloure que els catalans “ja estan d’acord” i volen “seure, parlar, que hi hagi solucions en positiu i que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur”.