La repetició de les eleccions ha obligat el Govern espanyol a aprovar una modificació pressupostària per poder pagar les despeses de la maquinària electoral pel 10N, amb un cost que s’apropa als 136 milions d’euros, xifra similar a la de les generals d’abril.
Seran així 520 els milions gastats des de desembre de 2015 fins ara en les quatre eleccions generals celebrades, tres d’elles, anticipades: uns 130 milions els comicis de 2015 i d’altres els de 2016, i gairebé 135 i 136 milions, respectivament, els d’aquest any.
Però el cost electoral total de 2019 va més enllà de les generals perquè inclou també les municipals, autonòmiques i europees del passat mes de maig. Entre els tres processos sumen 470 milions d’euros, segons va admetre el mateix Govern central en el Pla Pressupostari 2020 que va enviar a Brussel·les, en què afegia que això ha provocat un augment de la despesa corrent de les administracions públiques fins al 5 per cent del Producte Interior Brut (PIB).
CANVIS EN EL PRESSUPOST
Per pagar les eleccions d’abril, el Consell de Ministres va haver d’aprovar l’1 de març una ampliació de crèdit per 134,84 milions d’euros. Per aquestes de novembre, s’ha aprovat una modificació pressupostària per 136 milions sense necessitat d’autorització pel Consell de Ministres. Això significa que el cost de la triple convocatòria electoral de maig va ser d’altres 190 milions, fins a arribar a aquests 470 recollits pel Govern d’Espanya en els comptes que va enviar a Brussel·les.
Sigui per un procediment o per un altre, l’Executiu ha de fer front a una despesa imprevista i milionària perquè el Ministeri de l’Interior organitzi unes noves eleccions. Amb això es paga des del treball de Correus per fer arribar el vot a distància o la propaganda, fins a la impressió de paperetes o sobres i el desplegament dels membres de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
Al marge d’aquesta despesa queden les subvencions als partits polítics perquè afrontin els comicis, que no s’inclouen en aquest pressupost.
Contractació d’emergència
El Ministeri de l’Interior ha adjudicat els contractes per pagar tota la maquinària electoral pel procediment d’emergència, emparat per la Llei Electoral en el cas que es repeteixin els comicis. A més, tots ells han estat oferts a les empreses que van resultar adjudicatàries dels mateixos a les generals d’abril, excepte en els contractes menors i en aquells casos en què les empreses han rebutjat la invitació per no poder portar-los endavant.
Així és com s’han encarregat de nou sobres, manuals de membres de taula, ‘kits’ de material d’oficina, campanyes institucionals, ‘kits’ de vot accessible (vot braille), el contracte assistències tècniques, l’arrendament i condicionament d’espais (lloguer d’IFEMA per al centre de premsa des d’on se segueix l’escrutini) i el contracte de difusió de l’escrutini provisional (adjudicat a Indra).
Només el treball de Correus suposa el 40,6% del pressupost total, el capítol més car, 56,5 milions d’euros per tramitar el vot a distància, els avisos als membres de la taules electorals, els recursos, la propaganda electoral, etc.
Un altre 14,5% de la despesa pressupostada (20 milions) l’hi porta la denominada administració electoral. Recull el cost de les Juntes Electorals, que són les que supervisen el procés, i el de les meses de votació, en les quals van treballar 180.114 persones en les eleccions d’abril. Cadascuna d’elles cobra una dieta de 65 euros per la jornada i té dret a una reducció de la jornada laboral l’endemà.