Més de 20.300 dones han patit assetjament sexual o per raó de sexe a la feina a Catalunya

El Homrani afirma que no hi ha perfil de víctima però lamenta que les dades al sector de la cura "fan frapar"

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Un total de 20.393 dones han patit assetjament sexual o per raó de sexe a la feina a Catalunya, segons ha explicat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, amb dades del 2016. Segons una enquesta del Departament d’Interior, són gairebé el 12% dels casos de violència contra les dones per part de no parelles, que es produeixen en l’àmbit laboral. El Homrani ha donat a conèixer aquesta dada durant la jornada ‘Setge a l’assetjament’, on ha alertat que aquesta “és només la punta de l’iceberg” perquè hi ha molts casos que no es denuncien. Ha plantejat també que no hi ha un perfil de víctima ja que és un problema transversal, tot i que ha apuntat que hi ha dades al sector de all cura “que fan frapar”.

Publicitat

Una altra enquesta europea, amb dades del 2014, reflecteix que el 55% de les dones europees han estat objecte d’assetjament sexual almenys en una ocasió des dels 15 anys, de les quals el 32% ha indicat que l’autor era un home de l’entorn laboral.

El Homrani ha afirmat que aquests dades són “molt preocupants” i ha lamentat que moltes vegades aquestes situacions estan “amagades”. De fet, a l’Estat només es denuncien el 8,5% dels casos.

El conseller ha apuntat que no només no hi ha perfil de víctima sinó que tampoc d’assetjador i ha assegurat que l’assetjament és el resultat d’una “masculinitat mal entesa”. “Pot passar en qualsevol àmbit i nivell de responsabilitat”, ha declarat.

Entre les dones que el 2016 van denunciar ser víctimes d’assetjament sexual o per raó de sexe a la feina a Catalunya, van adduir situacions com missatges no volguts a través de correus o al telèfon, amenaces de publicar vídeos de contingut sexual, amenaces de represàlies com a acomiadaments o baixades de salari si no s’acceptaven propostes sexuals, tant amb violència i intimidació com sense; o violació –en un cas-, entre d’altres.

Davant d’aquesta situació, El Homrani ha apuntat que el primer que s’ha de fer per lluitar contra aquesta problemàtica és “dir-la en veu alta, no amagar-la i visualitzar-la”. El conseller ha expressat el “compromís de tolerància zero” davant d’aquesta violència i d’acompanyament a les víctimes.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes