La mort del cacic de Tor pot portar la pau al poble del Prineus

Jordi Riba, aliès, Palanca, va morir ahir

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Jordi Riba Segalàs (1936-2019), conegut com a ‘Palanca’ ha mort aquesta matinada segons ha anunciat el periodista Carles Porta a través de les xarxes socials. Palanca era un dels cacics de Tor, al Pallars Sobirà, i es va fer popular pel conflicte de la propietat de la muntanya, i els enfrontaments amb Josep Montané (Sansa). Porta ha dit de Palanca que era un home “complicat i difícil però que es feia estimar”. El periodista ha recordat la frase “les morts tràgiques a Tor són al juliol” que apareix al seu llibre ‘Tor, tretze cases i tres morts’, però ha destacat que Palanca “ha mort al novembre, a casa, per malaltia” i ha afegit que “molt ben cuidat”. L’enterrament tindrà lloc aquest dissabte a les 12.00 hores a Alins.

Publicitat

Pablo Moreno, qui des de feia anys es feia càrrec de Palanca i el cuidava ha estat qui ha trucat a Carles Porta per comunicar-li que havia mort.

Tot i que des de fa dos anys Palanca tenia molt poca incidència a la vida de Tor, la seva mort “pot significar un pas cap a la pacificació del poble”, tot i que els darrers anys ja “no hi havia la tensió que hi havia anys enrere” ha afirmat Carles Porta. Pel periodista “no hi tornarà a haver violència” a Tor donat que la gent jove que hi ha ara “tenen un esperit positiu”.

El personatge de Palanca és un dels “més increïbles que he conegut” afegeix Porta, i assegura que ha estat “odiat per bastants” i “estimat per uns quants” però que per ell era “un mite del Pirineu”.

El conflicte de Tor es remunta al 1896, quan es va constituir la societat de copropietaris de la muntanya, de manera que les tretze cases del poblet es repartien la sobirania sobre les terres. Així, la gent de Tor evitava que la muntanya, molt rica en pastures i fusta, fos declarada comunal i per tant propietat de l’estat espanyol.

Una de les clàusules dels estatuts era que per a ser copropietari de la muntanya calia viure tot l’any al poble, fins i tot durant l’hivern, quan Tor queda aïllat i incomunicat per les grans nevades.

Aquesta clàusula va acabar desencadenant el conflicte entre Sansa i Palanca, que es disputaven la propietat de la muntanya. Els tribunals van declarar Sansa com l’amo únic de la muntanya el febrer de 1995. Cinc mesos després va ser assassinat a casa seva. Un crim que no s’ha esclarit mai.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes