La Comissió Europea rebaixa fins al 1,9% el creixement de l’economia espanyola aquest any, una xifra que representa una retallada de quatre dècimes respecte a les previsions que tenia Brussel·les a l’estiu. L’executiu comunitari també preveu una retallada del creixement per al 2020, any en què l’economia espanyola creixerà el 1,5%, i per al 2021, quan ho farà al 1,4%. L’executiu europeu revisa així a la baixa les previsions de creixement de l’economia espanyola. Entre les causes, apunta principalment a la baixada del consum intern en un context “d’elevada incertesa” per “riscos” tant interns com externs. Pel que fa al dèficit, Brussel·les l’eleva fins al 2,3%, tres dècimes per sobre de la previsió del govern espanyol, i al 2,2% el 2020.
En un context de desacceleració econòmica global, la Comissió Europea preveu una desacceleració progressiva de l’economia espanyola en els pròxims anys. La principal causa interna que porta a l’alentiment de l’economia espanyola, segons Brussel·les, és l’augment de l’estalvi per part dels ciutadans, cosa que fa baixar el consum privat. Les tensions comercials globals i la “incertesa” són la principal causa externa que explica la rebaixa en el creixement de l’economia espanyola.
Pel que fa al consum privat, l’executiu europeu calcula que es recuperi “lleugerament”. Tot i així, només contribuirà a aportar un impuls “moderat” al creixement. Per contra, el sector exterior serà el que més contribuirà al creixement a causa d’un increment lleuger però continuat de les exportacions i un creixement “inusualment” baix de les importacions.
Malgrat la rebaixa de quatre dècimes, l’economia espanyola, segons les previsions de Brussel·les, creixerà per sobre de la mitjana de l’eurozona, amb una previsió del 1,1% per a aquest any i del 1,2% per al 2020 i el 2021. La previsió per a l’economia espanyola per als pròxims anys també està per sobre de la de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 1,4% per a aquest any i per als pròxims dos.
La segona taxa d’atur més elevada de la Unió Europea
Malgrat la previsió de creixement de l’economia espanyola, l’atur continua sent un problema per a Espanya. La previsió de l’executiu europeu és que segueixi sent un dels estats amb una taxa d’atur més elevada: del 13,9% aquest any, del 13,3% el 2020 i del 12,8% el 2021. Segons la previsió de Brussel·les, aquest any només el superaria Grècia, amb una taxa d’atur del 17,3%.
L’atur a Espanya serà aquest any més de sis punts per sobre del de la mitjana de la zona euro, que se situa en el 7,6%, segons les previsions de la Comissió. La distància encara és més destacada amb la mitjana de la Unió Europea, que es troba en el 6,3%.
Més dèficit de l’estimat per Sánchez
Després dels avisos de Brussel·les al govern espanyol pel dèficit, l’executiu europeu apunta en les seves previsions que el dèficit d’Espanya serà del 2,3% aquest any, una xifra que augmenta en tres dècimes el dèficit promès pel govern de Pedro Sánchez.
Després que Espanya tanqués el 2018 amb un dèficit del 2,5%, Brussel·les preveu que es continuï rebaixant en els pròxims anys, però “a un ritme més baix”. La causa de l’alentiment de la rebaixa del dèficit, segons Brussel·les, és l’augment de la despesa pública per la pujada de les pensions i del sou dels funcionaris públics. Tanmateix, aquest increment es veu compensat per l’augment de les contribucions socials.
Moscovici: la “incertesa” a Espanya no explica l’alentiment econòmic
Per l’eurocomissari d’Economia Pierre Moscovici, la “incertesa” política a Espanya no és el que explica la revisió a la baixa de la previsió de creixement de l’economia espanyola. Moscovici ha remarcat la seva “confiança” en la “fortalesa” de l’economia espanyola, però ha recordat que cal respectar “totalment” les regles fiscals.
A quatre dies de les eleccions espanyoles i malgrat remarcar que s’ha de “respectar l’elecció” dels ciutadans, l’eurocomissari d’Economia s’ha mostrat partidari de governs en majoria que puguin aprovar uns pressupostos.
Pel que fa a les previsions econòmiques del conjunt de la Unió Europea, Moscovici ha reconegut que s’ha passat del “creixement robust” dels últims anys a un “creixement moderat”.