El museu Picasso inaugura demà dues exposicions que relacionen Pablo Picasso amb la poesia. Són dues col·leccions temporals que podrem veure fins al març del 2020 i que inicien un vincle entre diferents arts que l’artista va practicar per representar el món de les avantguardes.

Una d’elles és Picasso Poeta i investiga en la dimensió poètica de l’artista: tal com diu Emmanuel Guigon, director del Museu, quan Pablo Picasso comença a escriure s’enceta una època completament dramàtica per ell. La seva poesia va des de la creació pròpia al vincle íntim i d’admiració amb poetes com Gòngora, i és una fase de la seva obra impossible d’obviar tot i que va acompanyada de tants dibuixos i gravats que és molt difícil fer-ne una bona edició; és per això que en les sales del museu podrem veure diferents il·lustracions envoltades dels textos que les acompanyaven, així com nombrosos manuscrits de l’artista on hi ha escrites obres de teatre, per exemple.

L’altra exposició que podrem visitar al museu fins al 15 de març és Pablo Picasso i Paul Eluard, una amistat sublim: es tracta d’una manera de profunditzar en aquesta relació d’intensitat i afecte profunds a través de les obres dels dos artistes. Hi podrem trobar des del gerro de ceràmica que Picasso va regalar a Eluard en les seves terceres noses, als poemes que Eluard va dedicar-li al pintor o les fotografies de tots dos i les seves amistats en els períodes de vacances al sud de França. D’aquesta manera entrem en el món transversal de totes les arts que Picasso va cultivar, inclosa l’amistat.

El director del Museu Picasso recalca la importància del fet que la relació entre Eluard i Picasso va ser tant emocional com artística, i per tant permet pensar les paraules, la poesia i la pintura a través d’obres inèdites a la vegada que es mostra un període històric de molta rellevància en les vides dels artistes i la seva obra.

Tal com diu Malén Gual, conservadora del Museu Picasso, “l’obra de Picasso és un eix global i l’escriptura, a partir d’ara, està integrada de manera exactament igual a la pintura o la ceràmica, perquè forma un tot a través del qual es pot conèixer l’artista.”

Així el Museu Picasso de Barcelona ha aconseguit cedir un lloc rellevant a la literatura, de vegades oblidada, que estimen molts dels nostres artistes pictòrics: en ambdues exposicions salta l’evidència de les múltiples referències que es llencen les dues arts i la infinitat de lligams que tenen totes les disciplines artístiques entre si; inclús el cinema té un petit espai en aquestes exposicions, ja que petits talls cinematogràfics d’autors com Jean Luc Godard mostren la importància de les poesies d’aquestes col·leccions inclús anys després de la seva producció.