Isabel Allende (Lima, 1942) rebrà aquest dilluns el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona. De visita a la capital catalana, l’escriptora xilena ha empatitzat amb les protestes ciutadanes que observa arreu, també aquí. L’autora veu en aquests “brots de malestar” l’indici que entrem en una època de “canvis fonamentals” liderats pels joves. I parlant de Xile, Allende entén que la gent s’ha aixecat contra “la desigualtat” d’un “sistema neoliberal” instaurat durant la dictadura de Pinochet i que els governs democràtics només han “ajustat”. Una Allende que en la seva última novel·la, ‘Largo pétalo de mar’, narra la història d’una parella catalana exiliada a Xile en plena Guerra Civil.
Isabel Allende no ha esquivat comentar l’actualitat social i política en la seva visita a Barcelona, on avui rebrà el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino al Saló de Cent de l’Ajuntament, en el marc del festival de Novel·la Històric (l’escriptora també participarà demà en una conversa amb el periodista Óscar López a La Villarroel). Preguntada per la seva opinió sobre la coincidència entre l’escalada de les protestes al seu país amb les viscudes en diverses ciutats catalanes després de la sentència de l’1-O, Allende les ha relacionat –com també les de Hong Kong o l’Equador- com a “brots de malestar” que a punten “canvis positius” i “fonamentals” abanderats per les noves generacions.

Sense entrar al detall de les raons de les protestes i els aldarulls a Catalunya, l’escriptora ha convingut que el que s’ha vist “a França, Anglaterra, Equador, Hong Kong i també a Barcelona” són moviments “d’incertesa i de malestar”, de la gent jove “inquieta” amb el món que heretarà. “És molt positiu, venen canvis fonamentals i espero estar viva per veure-ho”, ha vaticinat.

Allende sí que ha entrat al detall de les protestes que encara duren al seu país, Xile, i en la mateixa línia, ha apuntat a unes noves generacions fartes, en el seu cas, del “sistema neoliberal” implantat en època de Pinochet. I és que per Allende, aquell “model” no l’han canviat els governs democràtics posteriors a la dictadora, només “ajustat una mica”. Per això, i contra el relat de “l’oasi” econòmic de Xile en el context llatinoamericà, Allende, ha recordat que el seu país té una de les desigualtats “més altes del món”. “La gent no reclama tant per la pobresa sinó per la desigualtat, perquè és un insult, la desigualtat”, ha expressat.

L’herència de l’exili republicà

En un altre ordre de coses Isabel Allende ha aprofitat també per parlar de la seva darrera novel·la ‘Largo Pétalo de Mar’, un llibre que també la connecta amb Barcelona i Catalunya, doncs el protagonitza una parella de catalans que s’exilia a Xile amb l’esclat de la Guerra Civil a l’estat espanyol.

En aquest llibre, l’autora ha indicat que volia unir “l’Espanya derrotada dels republicans amb el Xile del 39, un país provincià, conservador, aïllat i molt allunyat d’Europa”. De fet, Allende ha remarcat com l’exili republicà al seu país (el que va arribar, com els protagonistes de la novel·la, a bord del vaixell Winnipeg que havia fletat el poeta Pablo Neruda), va fer arrels a Xile.

I com “aquesta onada de gent meravellosa, molt ben rebuda, va aportar a la cultura i la ciència tant que és impossible quantificar-ho. Ells i els seus descendents van canviar la cultura de Xile en aquell moment”, ha remarcat.

I connectant novament amb l’actualitat, Allende ha apuntat que la qüestió de les migracions i els moviments de refugiats estan tant d’actualitat ara com en aquells anys del segle XX. “A Estats Units hi ha una verdadera crisi de drets humans a la frontera amb Mèxic”, ha comentat, per acabar etzibant un “imbècil” al president nordamericà, Donald Trump, per negar el canvi climàtic.

Allende ha admès que és difícil no considerar ‘Largo pétalo de mar’ com una novel·la “històrica”, en la mesura que el moment històric a partir de qual està generada “és tant fort que el lector el reconeix”. Ara bé, l’autora xilena ha manifestat que la novel·la que considera “més històrica” de totes les que ha escrit és la cèlebre ‘La casa de los espíritus”. “Són 70 anys de la història de Xile que culminen amb el cop militar, i per explicar-lo calia explicar tot el que passa abans. És un llarg alè de la història”, ha descrit.

Isabel Allende rep aquest vespre el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino en un acte presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El jurat (integrat pels periodistes Òscar López i Sergi Doria; els escriptors Care Santos i Enric Calpena i el comissari de Barcelona Novel·la Històrica, Fèlix Riera) van fallar el guardó al maig. En aquest van destacar que Allende “encarna la implicació personal amb l’època que li ha tocat viure” i que ha creat “novel·les que commouen per la seva radicalitat humana”, a partir d'”exilis i vivències personals que transiten de l’amor a la mort”.

La seva obra, que compta amb 23 títols publicats, ha estat traduïda a 42 idiomes i ha venut més de 74 milions d’exemplars, fet que l’ha convertit en l’escriptora més venuda en llengua espanyola i ha rebut més de 60 premis internacionals.