Els joves ens hem plantat. I és que, arran de l’esclat de la crisi econòmica, ens hem vist obligats a canalitzar les frustracions de la realitat a la qual ens ha abocat aquest sistema capitalista.

Vivim sotmesos a una espiral de precarietat. Som la primera generació després de la Guerra Civil que viurem per sota del llindar econòmic dels nostres pares i mares. No se’ns ofereix cap estabilitat laboral i la taxa d’atur juvenil no acaba de baixar. Volem emancipar-nos, però no podem a conseqüència dels preus desorbitats. I, estudiar ens suposa una inversió econòmica.

Tanmateix, hem de veure com estan destruint el nostre planeta, com els grans poders polítics miren cap a una altra banda quan moren persones a les aigües del Mediterrani i com dia rere dia a les dones se’ns assassina.

Som els joves que vam sortir a votar l’1 d’octubre de 2017 per decidir sobre el nostre futur. Som els que, juntament amb les nostres àvies, vam protegir les urnes i els que ens vam protegir de la violència policial i estatal d’aquell dia.

Fa temps que estem cridant ben fort i reclamant canvis, però són molt pocs els que ens escolten.

I davant de tot això, el passat 14 d’octubre amb la sentència de les nostres preses i presos polítics hem vist com l’Estat espanyol no té cap mena de projecte per Catalunya. A banda de la repressió, és clar.

Una repressió que ha deixat entre 9 i 13 anys de presó pels qui van fer possible el dret a l’autodeterminació. Nou persones detingudes i empresonades de matinada. Més de dues-centes persones detingudes per manifestar aquesta injustícia. Més de 25 persones en presó preventiva i de manera arbitrària. Tres joves migrats en fase d’expulsió. Més de 600 ferits i quatre ulls perduts per bales de goma.

Aquesta és una realitat molt impròpia d’un Estat democràtic. És per això que davant la vulneració de tots aquests drets, la criminalització de jovent per mobilitzar-nos i la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat el nostre lliure exercici dels drets socials, civils i polítics, els joves hem dit prou i hem ocupat de tendes la plaça Universitat.

És una ocupació que pretén exigir un futur digne. Fa temps que es parla de nosaltres, però ningú ens pregunta i ara, des de la mobilització permanent, hem alçat la veu.
Els i les joves volem que acabi la repressió policial i judicial que hi ha contra el nostre col·lectiu, que l’únic que busca és atemorir-nos quan sortim als carrers a defensar els nostres drets i llibertats.

Volem que es garanteixin els nostres drets polítics i civils. I que tot allò que va començar a la política no acabi als tribunals.

I exigim un futur digne per la nostra generació. Que va des de l’accés a l’habitatge fins a aturar l’emergència climàtica, passant per garantir la igualtat real entre dones i homes i la fi de discriminacions a qualsevol dels col·lectius minoritaris.

Són centenars de tendes plenes de joves que hi estaran indefinidament per denunciar la repressió que rep Catalunya, el retrocés que vivim els joves i exigir l’alliberament dels i les preses polítiques.

La Generació 14 d’octubre ha nascut per aturar tot allò que ens oprimeix i demanar un futur digne. Ha nascut per exigir la fi de la repressió, l’autodeterminació i l’amnistia.