Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què
Andrés Arochi, cinematògraf mexicà, crea mons extrasensorials en les seves produccions audiovisuals. Combinant tota mena de disciplines, aconsegueix fotografies que fan desmentir les lleis físiques del temps. Partint d’una atmosfera càlida, combina el so, el ritme i la llum transformant l’espai en una calma frenètica que dóna sentit emotiu a les seves narracions, accessibles a vimeo.
En un estat d’espera, el públic, sense adonar-se, immers en la ficció, viu moviment, poètiques i records. I aquesta és la màgia de l’artista, motiu pel qual hem volgut conèixer el què l’inspira:
Quina consideres que és la teva primera obra?
Quan tenia 12 o 13 anys vaig fer una pintura d’una televisió en stencill negre amb taques de color verd/groc fosforescent. Era un homenatge a Jackson Pollock i a Bansky, què eren els meus artistes favorits (o els únics que coneixia). Recordo el procés per a triar la posició de la televisió, era la primera vegada que jugava amb la composició i l’enquadrament.
La teva cita preferida? De qui és?
“If you gaze long into an abyss, the abyss will gaze back into you”, Beyond Good and Evil de Nietzsche (1886).
De quin color i en quin to visualitzes els records?
Els recordo tal com eren (almenys això crec). La diferència és que són imatges estàtiques plenes de sentiment, la major part del record és una emoció.
Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?
L’escena del coixí a Amour de Michael Haneke, quan cap al final (spoiler alert) el vell mata a la seva esposa amb un coixí perque deixi de patir.
Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?
Equivocar-me i aprendre. No crec que la vida tingui un sentit en sí. Crec que tots estem aquí per una raó individual i subjectiva, cadascú ve a aprendre una cosa diferent i a donar un servei.
En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?
Alan Watts és el meu pastor.
Filòsof britànic que interpretà i popularitzà les filosofies asiátiques a Occident.
Tria una característica que admiris de la humanitat
La capacitat de riure.
Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?
Alva Noto + Ryuichi Sakamoto – Uoon II
Ens comparteixes una mania curiosa?
Quan estic nerviós frego el meu polze i el meu índex en forma de cercles.
Què penses del nudisme?
Em sembla molt estrany pensar en totes les normes socials que hem construït que ens han portat a un punt on debatem sobre la moralitat dels nostres cossos. El tabú és una de les malalties més patològiques de la humanitat. No obstant, crec que l’avantguarda ens porta a un món més lliure on no existeix una paraula per a estar sense roba.
