eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Mendoza parla sobre Catalunya: “No sé si es pot resoldre el problema, però sí que s’ha d’abordar”

    L'escriptor publica avui 'El negociado del yin y el yang', que continua la sèrie iniciada amb 'El rey recibe'

    “No sé si es pot resoldre el problema, però sí que s’ha d’abordar”. Amb aquestes paraules s’ha referit l’escriptor Eduardo Mendoza a la situació que es viu a Catalunya dues setmanes després que es donés a conèixer la sentència del procés per part del Tribunal Suprem. Mendoza ha fet aquestes valoracions en la roda de premsa de presentació del seu nou llibre, que es publicarà aquest dimarts: ‘El negociado del yin y el yang’ (Seix Barral) que continua la sèrie iniciada amb ‘El rey recibe’ i que forma part d’una trilogia amb el periodista Rufo Batalla com a protagonista. L’escriptor ha reflexionat sobre la seva trajectòria literària. De fet, ha reconegut que recentment va llegir un dels seus primers llibres i no s’hi va reconèixer. Ha comparat aquella “prosa molt més barroca i més complicada” dels seus inicis, amb la “simplicitat i les frases curtes” dels seus llibres actuals.

    La història d”El negociado del yin y el yang’ té com a context la primavera del 1975, amb Franco a punt de morir. Rufo Batalla viu a Nova York i sent la necessitat de tornar a Barcelona davant els aires de canvi que respira el país. Quan està a punt de donar el pas, apareix de nou a la seva vida el príncep Tadeusz Maria Clementij Tukuulo amb el seu boig projecte de reivindicar el seu dret al tron de Livonia, un país inexistent, ubicat entre dues o tres repúbliques de la Unió Soviètica. Rufo Batalla acceptarà una missió incerta que el portarà a Orient. Un cop allí, descobrirà que aquest no és el darrer ni l’únic destí d’aquesta extraordinària missió.

    Publicitat

    ‘El rey recibe’ (Seix Barral) va ser la primera part d’aquesta trilogia. Tot i que l’obra tenia elements autobiogràfics, Mendoza va voler deixar ben clar, en la presentació del llibre, que ‘El rey recibe’ “no són unes memòries disfressades, sinó una novel·la” amb un protagonista que passeja i viu moments històrics, des de finals dels 60 fins a mitjans dels 70, que a l’autor li van semblar importants.

    En aquesta ocasió, Mendoza ha recordat que el personatge protagonista és el seu ‘alter ego’ perquè fa un recorregut vital paral·lel al seu. No té res a veure amb ell, ha aclarit, ni s’han de buscar equivalents de persones ni situacions, però sí que es troba en els moments que ell ha viscut d’una forma presencial. Ha assegurat que escriu aquests llibre motivat per recordar com es veien alguns fenomens socials, culturals i polítics d’un moment determinant i com després, amb el pas dels anys, la percepció pot canviar.

    Mendoza creu que ha evolucionat en la seva forma d’escriure sense adonar-se’n. Per una pura casualitat, ha apuntat, va haver de llegir una part d’un dels seus primers llibres. Ha reconegut que no es reconeixia en aquella “prosa molt més barroca i més complicada, més elaborada. En canvi, ara he arribat a un grau en què estic a punt de desaparèixer, de simplicitat i de frases curtes”.

    Franco

    Un dels moments presents al llibre és el de la Transició espanyola. Mendoza ha explicat que volia insistir molt en la importància que va tenir la mort de Franco. “Sembla un fet sense importància en si perquè es va produir sense intervenció de tercers, però els que ho vam viure amb una edat adulta o joves ens adonàvem que estava passant una cosa” el significat de la qual encara no s’ha acabat d’entendre.

    Mendoza ha qualificat Franco com una persona “ridícula, un senyor sense cap aparença terrible, era un home que passava desapercebut i que no sabia parlar i no tenia la capacitat oratòria d’altres dictadors”. Ha assegurat que la seva desaparició va deixar una generació “desvalguda” i que es va quedar “sense passat”.

    Sobre l’exhumació de Franco, creu que s’havia de fer, “l’havien de treure d’allí”, ha afegit. “Jo havia proposat que fessin un sorteig entre tots els espanyols i a qui li toqués se l’emportés a casa, i no se li havia de donar més importància”, ha bromejat.

    Catalunya

    A preguntes dels periodistes, Mendoza ha reconegut que veu “malament” la situació actual de Catalunya. L’escriptor no veu cap on pot conduir la situació, que “és negativa per a tots”. Ha lamentat que no sembla que “hi hagi solució a la vista d’una cosa que causa un gran perjudici econòmic, d’imatge i social per no abordar el problema. No sé si es pot resoldre el problema, però sí que s’ha d’abordar. No sé si té solució, però sí que hi ha solucions”, ha dit.

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca