QUIET’S? | Brigitte Vasallo

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

Brigitte Vasallo, escriptora i activista nascuda a Barcelona, dóna un gir radical a les teories feministes del segle XXI. Promoguda per l’inconformisme, busca constantment l’ètica i l’autocrítica, sobretot en reflexions entorn la interseccionalitat, el gènere i el racisme, en particular, la islamofòbia.

Mitjançant llibres, conferències, tallers i classes magistrals, punxar els globus dels privilegis fins a replantejar el més profund sentiment de desig imposat culturalment. Però, com ho fa? D’on neix aquest carisma tan atraient? En part, es deu a la seva personalitat tan directa i sincera. Però, qui és ella? A l’entrevista sense tabús es desvelen algunes respostes:

Quina consideres que és la teva primera obra?

M’agradaria donar una resposta ocurrent, però només se m’acut dir que la novel·la PornoBurka…

La teva cita preferida? De qui és?

“Perquè sóc una poeta Negra i lesbiana que està fent el seu treball et demano: estàs tu fent el teu?” de l’Audre Lorde (Negra amb majúscules, com ho posava ella…), extret del llibre Zami: A New Spelling of My Name que publicà al 1982.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Això es com allò de l’elefant rosa: mai no ho havia pensat però ara no puc deixar de pensar-ho…

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

T’escullo millor llibres:

  • el suicidi de Madame Bovary (tan injust, dit sia de pas)
  • l’inici del Diari del Lladre d’en Genet, amb els vestits de presidiari de ratlles blanques i roses
  • el final de Terra Baixa d’en Guimerà, que el veig a tot arreu
  • el discurs de la Sojourner Truth “Ain’t I a woman” que anticipà d’un segle el “dona no neixes, et fas” de la Beauvoir i, de fet, tota la perspectiva interseccional i de gènere.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

Un de molt senzill: poder-me mirar als ulls cada matí i reconèixe’m. I el sentit de la vida, buscar-ne un mig decent, ja que estem aquí i hem de viure… buscar-ne un mig decent ja és un sentit.

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

Crec que famosxs els deixaria tots i totes per a l’apocalipsi!

Tria una característica que admiris de la humanitat

La capacitat de desacralitzar-ho tot, de vulgaritzar-ho tot. Ho dic en serio: per molt que els sistemes vulguin herois, famoses i gent sentant càtedra, la vida discorre per altres camins i no hi ha manera de domesticar-la, si no és acabant amb ella en sentit apocalíptic, cosa que ja sabem que succeirà.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

Qualsevol d’Eurovisión.

Ens comparteixes una mania curiosa?

Encendre una espelma en un altar quan escric. A l’altar hi tinc el Fari. No només, però també. Per enrecordar-me d’allò que portem a dins, amagadet a sota les bones maneres.

Què penses del nudisme?

Que és molt sanador.