La Fundació Antoni Tàpies ha inaugurat aquest dijous una mostra que explora la relació de l’artista amb les arts escèniques. ‘Antoni Tàpies. Teatre’, comissariada per Núria Homs, recull part del material que va crear Tàpies en col·laboració amb el món de l’espectacle, un vincle fins ara poc investigat respecte a la resta de disciplines artístiques conreades per l’artista. Entre les peces exhibides, hi ha pintures, dibuixos, esbossos i material documental, alguns dels quals inèdits, que recreen cinc escenografies dissenyades per Tàpies. Pel director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, la “bellesa” de la mostra rau en la “tensió” que evidencia entre la pintura i el teatre moderns.
“És una exposició que torna a caminar sobre una relació problemàtica, però que en el cas de Tàpies acaba generant resultats excepcionals”, ha apuntat Guerra en referència al vincle entre la pintura i l’àmbit escènic. En aquest sentit, la comissària de la mostra, Núria Homs, ha assegurat que les escenografies de Tàpies permeten veure el seu interès per la renovació del teatre català en un context on imperava una ambició més “conservadora”.
La mostra, la primera en tractar la relació de l’artista català amb el teatre, s’estructura a través de les cinc escenografies creades per Tàpies: ‘Or i sal’ (1961), ‘Semimaru’ (1966), ‘L’armari en el mar’ (1978) –de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny–, ‘L’Éboulement (1982) i ‘Johnny va agafar el seu fusell’ (1989). Tot i el caràcter “efímer” de les representacions teatrals, Homs ha remarcat l’esforç fet per reunir obres i material documental que expliquin i recreïn aquestes intervencions.
Entre aquestes peces, destaquen pel seu valor un conjunt d’esbossos de ‘L’Éboulement’ i els telons dissenyats per a ‘Cap de mirar’ –que s’hauria d’haver estrenat al Liceu el 1991–, inèdits fins ara. Segons Homs, totes les escenografies de Tàpies “es mouen dins dels paràmetres de la seva personalitat artística” i reflecteixen interessos, materials i símbols compartits amb la resta d’obres del creador.
La relació de Tàpies amb el teatre va més enllà dels projectes escenogràfics i abraça diverses formes que també inclou l’exposició. Així, s’hi poden veure referències a les col·laboracions de l’artista a les primeres posades en escena de peces de Brossa i a la seva participació en sessions privades de cabaret a domicilis particulars. Alhora, també es mostra l’interès de Tàpies per la figura de l’actor i transformista Leopoldo Fregoli i es recorda la seva fascinació per la màgia i l’òpera.
L’exposició, que es podrà veure fins al 19 d’abril, s’emmarca en l’Any Brossa i forma part de l’homenatge a Josep M. Mestres Quadreny amb motiu del seu 90è aniversari.