Explicar el que s’ha viscut als carrers de Catalunya en els últims dies és possible, però l’experiència viscuda en primera persona és irrelatable i de ben segur que suposarà un abans i després per moltes persones, sobretot jovent. La gran majoria hem viscut moments que potser no pensàvem que experimentaríem mai i que han trencat amb el relat normatiu que havíem comprat durant la darrera etapa del procés. Tot i això, el preu però és elevadíssim, i en el moment de redactar aquestes línies ja hi ha 31 persones preses per les protestes de la sentència, una barbaritat.

Durant molts mesos sabíem que arribaria el dia ‘X’ on coneixeríem una sentència judicial que criminalitzaria amb dècades de presó l’exercici de drets fonamentals. No només a Catalunya sinó a tot l’estat. I sabíem sobretot que havíem de respondre massivament com a societat democràtica i organitzada. I això hem fet.

Hem omplert concentracions amb milers de persones amb qüestió de poca estona. Hem col·lapsat un aeroport durant hores desbordant totes les vies d’accés possibles. S’ha convertit Urquinaona en una batalla campal on el paviment arrencat amb les mans demostrava que molta gent ha perdut la por. Hem perdut ulls, ens han hospitalitzat, empresonat i identificat, i l’endemà, hem seguit desbordant les places. S’han omplert les assemblees de facultats fins a tal punt que s’estan aturant les activitats a molts centres d’estudis en defensa de les companyes segrestades. S’han tallat carreteres fins al poble més petit del país. Hem fet retrocedir les línies policials a Passeig de Gràcies quan aquestes han carregat amb pilotes de goma criminals contra la població. Hem obligat a un President del govern a haver de marxar abans d’hora com un intrús perquè on havia d’anar ja no es podia entrar. Hem posat centenars de milers de persones caminant durant dies per marxar per la llibertat. I hem fet de Via Laietana una resistència antifeixista en record a molts i moltes que van ser torturats entre les quatre parets de la Prefectura.

Potser dos dies abans de la sentència no sabíem que havíem de fer, però que ningú dubti que la resposta del poble català ha estat i serà la més digna i valenta. Ens han fet mal amb les porres, molts patim per companys de militància o els pares potser penseu que triguem massa a contestar els WhatsApp dient que estem bé, però crec que a un tal primer d’octubre li devíem com a mínim això.