Brussel·les i Londres han arribat a un acord per al Brexit. Després que les negociacions s’hagin intensificat en els darrers dies, finalment Brussel·les i Londres han arribat a un acord que ara els caps d’estat i de govern hauran de ratificar durant la cimera europea que comença aquest dijous. “És un acord just i equilibrat”, ha assegurat a través d’una piulada el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, mentre que el primer minister britànic, Boris Johnson, ha anunciat que l’acord es votarà al parlament britànic aquest dissabte. Així, l’Eurocambra podria votar l’acord en el ple de la pròxima setmana.
L’acord sobre el Brexit preveu que Irlanda del Nord estigui a l’àrea duanera britànica i es beneficiï dels acord comercials amb països de fora de la UE, però es mantindrà dins del mercat únic. Serà el Regne Unit qui faci els controls fora de l’illa –a aeroports i ports- perquè els béns que puguin arribar a la UE segueixin la regulació comunitària.
El text també estableix que l’Assemblea d’Irlanda del Nord pugui votar per majoria simple cada quatre anys, que serien vuit anys en cas que hi hagi una gran majoria, quin tipus de regulació vol tenir en el futur després de l’entrada en vigor d’aquest acord. Sobre aquesta qüestió, Barnier ha apuntat que es tracta d’un instrument “democràtic”.
Amb aquest acord sobre el consentiment, l’anomenat ‘backstop’ no es converteix forçosament en permanent. Pel que fa a l’IVA, una de les qüestions que ha centrat les darreres negociacions, el sistema europeu s’aplicarà a Irlanda del Nord.
Evitar una frontera dura entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord, preservar l’economia de tota l’illa i protegir la integritat del mercat únic han estat els objectius de l’equip negociador de Brussel·les, segons ha explicat el seu cap, Michael Barnier.
Segons Barnier, l’acord dona “seguretat jurídica” a ciutadans i empreses i s’ha fet prioritzant “el que realment importa”, en paraules del cap de l’equip negociador de Brussel·les, que són “els ciutadans” i “la pau”. “Tenim una base justa i raonable per a una sortida ordenada”, ha remarcat.
Incertesa en la votació a Westminster
L’acord assolit entre els equips negociadors del govern britànic i la Comissió Europea s’ha de ratificar ara pels caps d’estat i de govern de la UE i pel parlament britànic. Si passés aquest segon tràmit, que es preveu complicat, finalment hauria de rebre l’aval del Parlament Europeu i el Regne Unit seria fora de la UE l’1 de novembre.
De fet, l’exprimera ministra britànica Theresa May ja va aconseguir, també, un acord amb la Unió Europea pel Brexit. El pacte, però, va quedar enrocat a Westminster, on tot i les successives votacions, no va aconseguir la majoria necessària per ser avalat. May i la Unió Europea van acordar fins a dues pròrrogues de la data de sortida per intentar negociar amb els diputats de la Cambra dels Comuns un text que pogués ser aprovat.
Però tots els intents van fracassar per la manca de consens a la cambra sobre el camí a seguir i May finalment es va veure obligada a dimitir. El seu substitut, Boris Johnson, es va comprometre a tancar un nou acord amb Brussel·les que pogués aconseguir prou consens a Westminster.
El nou text, tancat aquesta matinada, tampoc té ‘a priori’ l’aval del DUP irlandès, que durant el mandat de May garantia la majoria dels conservadors a Westminster i que va ser precisament el que més va oposar-se a l’acord anterior.
Sense els nord-irlandesos conservadors, i havent perdut la majoria parlamentària i una vintena de diputats ‘tories’ en les últimes setmanes, Johnson tindrà un camí complicat a la cambra, ja que dependrà de l’oposició.
Els nord-irlandesos, però, no són els únics que no veuen amb bons ulls l’acord. El líder dels laboristes, Jeremy Corbyn, creu que l’acord assolit per Johnson és encara “pitjor” que el que va aconseguir May.
Malgrat que el cap de l’equip negociador a Brussel·les ha assegurat que el primer ministre britànic creu que l’acord serà avalat pel parlament britànic, a hores d’ara no surten els números perquè el text rebi l’aval de Westminster.