Se’ns han acabat els somriures

El moviment independentista ha estat condemnat a 100 anys de presó. Després de molts anys marcats per manifestacions de caràcter pacífic i festiu hi ha hagut un canvi: se’ns han acabat els somriures.

Des del moment que va fer-se pública la sentència, part de la societat catalana va deixar el que estava fent per sortir al carrer a protestar contra la injustícia. Tsunami Democràtic va fer una convocatòria per anar a col·lapsar l’Aeroport del Prat. I la gent hi va anar. I la gent el va col·lapsar. Les conseqüències? Més d’un centenar de vols cancel·lats, caiguda d’AENA a la borsa i violència per part dels cossos policials de l’Estat, juntament amb el CME, envers els manifestants. Però aquest cop la gent no va retrocedir, va plantar cara. Perquè n’estem farts, perquè ja n’hi ha prou. La sentència ens condemna a tots i no podem permetre que l’abús de poder ens robi la democràcia.

Ahir les protestes van seguir arreu del país. Al matí els CDR van començar la mobilització amb talls de carreteres i vies i, a mesura que el dia va anar avançant, els punts calents es van concentrar a Girona, Tarragona, Lleida i, sobretot, a Barcelona. Centenars de persones van dirigir-se a la subdelegació del govern espanyol per protestar. La situació es va anar escalfant fins el punt que tota Barcelona va acabar plena de barricades enceses coma resposta a la violència policial: cops de porra a tort i a dret, pilotes de goma disparades indiscriminadament i furgons dels Mossos d’Esquadra intentant atropellar a gent que corria pels carrers. Resultat? Tensió, caos i una imatge de Barcelona fumejant.

Avui la gent continua mobilitzada i no sembla que hi hagi intenció que això canviï. Ens hem plantat, hem dit prou. Hem après moltes coses des de l’octubre de 2017. Aquest cop els líders no són els polítics, la gent és qui pren les decisions. I estem cansats de deixar que ens esclafin.
“On és, el jovent?”, preguntava el Sr Mainat fa uns dies. Doncs aquí el teniu, a primera línia rebent cops i perdent ulls, plantant cara a l’estat opressor que fa que el seu futur perilli.

I els partits, mentrestant, tancant files i dedicant-se a criminalitzar la gent que protesta i titllant-los de violents. Els mateixos que demanaven que aprestéssim són els qui envien la BRIMO a contribuir a reprimir la població. El govern català, ara per ara, és còmplice. Perquè no ens cansarem de repetir-ho: l’única violència que hi ha a Catalunya és la policial.
A aquestes alçades ja no calen explicacions, calen dimissions.

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca