La sentència: efectes a llarg termini?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Després de dos anys, acaba el capítol de la presó preventiva i el judici. Penes de sedició i condemnes de nou a tretze anys de presó. Menys del que podria haver estat però pot ser motiu d’alegria quan un sol dia ja era una injustícia? En qualsevol cas, la resposta no s’ha fet esperar i tot apunta que ens espera una setmana (o més) de mobilitzacions i ràbia. I després? Què passarà després? D’entrada, la sentència i la indignació que despertarà no ens farà viatjar a l’octubre de 2017, per més que ens agradaria. Si aleshores no es va sostenir la declaració d’independència (si s’havia d’haver fet o no ja és tota una altra història), menys encara avui després dels dos anys que han passat. Amb tot, encara que no es vegi avui ni d’aquí a un mes, la sentència pot marcar una nova etapa en el sobiranisme a tots els nivells. Vegem-ho.

Pensem en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut. La indignació va donar pas a un govern de CiU amb el suport del PP que va durar dos anys fins a la primera manifestació massiva organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural. Dos anys de govern neoliberal, repressió dels moviments socials i passar de puntetes sobre les qüestions d’autogovern mentre Rajoy arribava a a Moncloa amb majoria absoluta. Dos anys després, CiU apostava per l’estat propi (amb uns quants peròs). Seria un error atribuir exclusivament el creixement de l’independentisme a la indignació per la sentència de l’estatut amb l’afegit de la crisi econòmica devastadora: cal buscar l’èxit, considero, en un procés que comença amb la Crida als 80 i la transformació de l’independentisme en un projecte polític capaç de governar i ocupar la centralitat del debat polític català. Per aquí van passar coses com la transformació d’Òmnium en un moviment netament independentista amb voluntat de masses, la participació d’ERC en governs de la Generalitat, malgrat la factura electoral posterior. El naixement de l’ANC es deu a aquesta centralització de l’independentisme i hi contribueix dotant-lo de múscul territorial i social.

Del procés i l’etapa entre la declaració d’independència i la sentència no en parlarem gaire, però en qualsevol cas, sembla que l’independentisme s’ha oblidat de fer els deures i la feina que va estar fent fins el 2017, d’obert s’ha replegat en sí mateix, de proactiu a reactiu, quan no passiu i desorientat. En el moment que el principal adversari de l’independentisme no és Ciutadans sinó el PSC, això és especialment perillós. A diferència de Rivera i Roldán, Sánchez pot governar Espanya i Iceta potser no pot accedir a la Generalitat però el seu partit ha recuperat una part important de poder a nivell local i supralocal. D’altra banda, l’allunyament dels Comuns no és cap bona notícia, malgrat les desercions d’aquest espai polític cap a l’independentisme.

La protesta a l’aeroport de Barcelona potser serà un punt d’inflexió però crec que no veurem grans canvis en la política catalana fins d’aquí a uns quants mesos o potser fins i tot més d’un any. Avui com avui, molt probablement l’independentisme sigui al punt més baix d’activitat, tant a nivell de mobilització com de direcció política i necessita temps per arribar a un nou pic. Ara bé, això també pot quedar en anècdota, en una via d’escapament de la ràbia legítima de veure líders socials i polítics a la presó per motius polítics. Amb tot, les mobilitzacions són necessàries però no suficient. Aquí apunto a unes quantes línies que crec que calen per tornar a guanyar la iniciativa política.

Primer, mobilització i negociació són necessàriament complementàries. Quan Jordi Cuixart crida a la desobediència civil i a incorporar el PSC a la solució del conflicte no ho fa perquè sí. Segurament ja ha quedat prou clar que la solució acabarà passant per un nou referèndum, aquest cop amb més validesa i això passa per l’acord. Sense mobilització no hi haurà incentius de cap tipus a pactar. D’altra banda, sense mà estesa només seguirem trobant porres.

Segon, lluites compartides. La campanya de consum estratègic (a la qual tot l’independentisme hauria d’estar dedicant esforços com si no hi hagués demà) hauria d’anar de la mà de les lluites antimonopoli i a favor de la sobirania dels ciutadans contra els grans poders econòmics. Les campanyes pels drets socials amb les lluites de migrants per a accedir a la plena ciutadania, etcètera.

Tercer, direcció política. Res d’això funcionarà si no hi ha objectius clars i estratègies per a arribar-hi. Mentre una part de l’independentisme institucional segueixi instal·lat en un octubre de 2017 màgic i etern i els diagnòstics més crus s’hagin de fer a la premsa i mig d’amagat, ja ens podem manifestar. No calen nous plans de divuit mesos, només un objectiu clar i un recull d’eines.
Quart, incorporar-hi tots els sobiranistes no independentistes. O si més no, no donar-los excuses. Cal seguir treballant els espais compartits i estenent la mà a tothom qui es vulgui sumar a les lluites sobiranista i antirepressiva. Mai hi sobra ningú.

- Publicitat -

Bonus track: replantejar radicalment les polítiques de seguretat i especialment els Mossos d’esquadra. El 155 va liquidar els esforços de Forn i Trapero per a fer una policia més democràtica adequada a la nostra societat i Buch no sembla disposat a posar-hi remei, de la mateixa manera que Felip Puig va dinamitar els del tripartit, especialment de la consellera Tura. Les coses no s’arreglen amb un canvi de conseller, però qui ho sigui ha d’estar disposat a fer la feina necessària. D’altra banda, cridar a la mobilització alhora que es permeten càrregues indiscriminades és una mostra més de la impossibilitat de marcar un discurs clar que comentava abans.

En definitiva, esperem que la sentència marqui un punt d’inflexió cap a millor, però això només passarà si d’ara en endavant es fa la feina ben feta. Com tot, trigarà.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca