Diputats gal·lesos i escocesos han presentat una moció per demanar al govern britànic que “pressioni” les institucions europees per aplicar l’article set del Tractat de la Unió Europea contra Espanya per les seves “accions en relació amb la crisi catalana”. Onze diputats han signat la moció, quatre del partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru i set del Partit Nacional Escocès (SNP). “Existeix un clar risc que Espanya hagi comès una persistent i seriosa vulneració del valors fundacionals de la Unió Europea, com el respecte a la llibertat, la democràcia, la justícia i els drets humans”.
L’article set del Tractat de la Unió Europea té l’objectiu de “garantir que tots els estats membres respecten els valors comuns de la Unió, inclòs l’estat de dret”, segons apunta el mateix Tractat, i “només es pot activar en cas que hi hagi un clar risc de violació greu” o “una violació greu i persistent per part d’un estat membre dels valors de la Unió Europea”.
La seva aplicació implica suspendre d’alguns drets l’estat membre en qüestió, inclòs el dret a vot al Consell Europeu. De moment, però, mai no s’ha arribat a aplicar contra cap estat membre.
Una altra moció demana anular la sentència del Suprem
La moció que proposa l’aplicació de l’article set del Tractat de la Unió Europea contra Espanya, però, no ha estat l’única que s’ha presentat al parlament britànic. Diputats gal·lesos i escocesos també volen que la cambra dels comuns expressi la seva “profunda preocupació” per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials independentistes, així com que es declari “anul·lació” de la sentència.
En el text, els parlamentaris que signen la moció -quatre del Plaid Cymru i nou de l’SNP- reclamen al govern espanyol que iniciï un “procés respectuós de diàleg” amb el Govern i proposen que la cambra dels comuns rebutgi la sentència contra els líders independentistes com a “manera per resoldre les diferències polítiques”. També plantegen denunciar les “accions policials hostils i violentes contra protestes massives i pacífiques”.
En els dos casos es tracta de mocions que se presenten sense que se n’hagi fixat cap data a la cambra i que generalment no són debatudes.