Ha sortit la sentència, i els tribunals espanyols han confirmat el que feia molt que sospitàvem: El judici va ser una farsa per demostrar al món una presumpta separació de poders i que es complien unes garanties. Quelcom que no va passar, tal com van comprovar els observadors internacionals que van ser testimonis de diverses vulneracions de drets.
La sentència confirma que els testimonis que van declarar en aquest judici, no van tenir cap importància. Es demostra doncs, que la sentència estava dictada molt abans de la resolució d’aquesta.
També ha demostrat fins a quin punt l’estat espanyol té uns tribunals poc seriosos, les contínues filtracions de la sentència dies abans que aquesta hagués estat publicada. Una mostra més de la manca de separació de poders de l’estat, en la que s’inclouen els mitjans de comunicació del règim.
Però a més, s’ha demostrat la voluntat de venjança exercida per un tribunal que no ha dubtat en cap moment d’aplicar penes severes que igualen les que es poden aplicar per algú que comet un homicidi, una violació, dirigeix una organització terrorista o segresta un avió.
Però el crim més gran que han fet els presos polítics, ha estat permetre que el poble s’expressi a les urnes. Un fet que posa en dubte que l’estat espanyol es pugui considerar com una democràcia plena que protegeixi els drets i les llibertats de tothom. Fins i tot el món va fer tendència el hashtag #SpainIsAFascistState (Espanya és un país feixista).
S’han condemnat a consellers, a la presidenta d’un Parlament per haver facilitat un debat. Però també s’han empresonat líders socials, de les dues entitats més actives de Catalunya. Un càstig que demostra que mai s’ha buscat fer justícia des dels més alts tribunals espanyols. Però això ja ho havíem vist també amb les decisions dels jutges espanyols d’activar o desactivar les euroordres contra els exiliats polítics segons la conveniència del moment.
Els polítics espanyols fan una crida a acceptar una sentència injusta. I neguen qualsevulla possibilitat de diàleg o d’indult cap als presos polítics.
Espanya ho ha tornat a fer: ho ha fet diverses vegades al llarg de la història. Utilitza les seves lleis fetes a mida per acabar amb els anhels d’un poble.
Però ahir, el poble de Catalunya va dir prou i va dir que no acceptava aquesta venjança, i que es plantaria cara a la repressió de l’Estat.
Queda un llarg camí per recórrer. I segurament encara no ho hem vist tot d’un estat i d’uns tribunals que són capaços d’enviar la policia de matinada a casa de la gent per detenir-los, acusant-los de terrorisme i filtrant videos i presumptes informes d’un procés que està sota secret de sumari.
Tinguem clar que, la democràcia de l’estat espanyol és d’una qualitat molt pobra, en la que s’emmirallen estats com Turquia per justificar els seus atacs i detencions contra membres del poble kurd.
I mentrestant, la Unió Europea segueix parlant de «problema intern» a la vulneració de drets fonamentals que comet dia rere dia el regne d’Espanya.
Hem d’estar preparats i mentalitzats que l’Estat no ha acabat, que seguirà volent venjança, que aplicaran les lleis que creguin necessàries en cada moment per reprimir la voluntat del poble de Catalunya.
I siguem conscients que qualsevol de nosaltres pot ser la següent víctima d’un estat que no té problemes en utilitzar les clavegueres per inventar informes falsos per inculpar persones i difamar-les, malgrat al cap d’uns anys s’acabin desmentint.
I un cop generats aquests informes, tingueu present que ens trobarem la mateixa justícia que ha condemnat unes persones per permetre votar. Que ha tancat uns joves d’Altsasu, per una baralla de bar, amb un atestat de la policia ple de manipulacions i tergiversacions.
No trobarem justícia mentre no hi hagi una separació de poders eficient, amb gent que de debò vulgui actuar amb imparcialitat i neutralitat, i no moguts per uns sentiments polítics de venjança.
Els nostres drets fonamentals, s’han de garantir i haurem de defensar-los.
Via fora, catalans!