La sentència del Tribunal Suprem contra els presos i preses polítics, amb 100 anys de condemna, és l’enèsim exemple que l’Estat no tolera, ni tolerarà, que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l’autodeterminació.

Tot i les reiterades amenaces amb les quals ha hagut de conviure l’independentisme aquests darrers anys, amb campanyes mediàtiques, polítiques i policials orquestrades per reduir a la mínima expressió el moviment republicà, la sentència és una oportunitat perquè els carrers exerceixin la pressió popular per assolir el dret a decidir el seu futur polític.

Davant un estat oligàrquic i mancat de caràcter democràtic, capaç de judicialitzar un debat polític, Mirall fa una crida a la mobilització serena i no-violenta. Les expressions populars que es produiran en les hores vinents no seran efímeres i exigiran un desgast que pot durar dies. És per això, que cal asserenar-se i ser conscients que no es pot caure davant les provocacions.

Les mobilitzacions d’aquests dies ens emplacen a persistir en la lluita per assolir un Estat independent en forma de República. És en aquesta hora grau quan l’independentisme ha de recuperar l’esperit del setembre i l’octubre del 2017, moment on els somriures i les urnes varen derrotar les porres.