Finalitza una altra edició del Festival de Sitges i ho fa amb l’estrena europea de ‘El Camino: A Breaking Bad Movie’, l’esperada pel·lícula produïda per Netflix sobre la continuació de l’aclamada sèrie de televisió creada per Vince Gilligan.
Estrenada fa 11 anys, ‘Breaking Bad’ forma part de l’imaginari de molts de nosaltres, a més a més d’estar considerada una de les millors sèries de la història de la petita pantalla. El festival català va acollir dissabte l’estrena de la pel·lícula i va comptar amb un convidat de luxe: Aaron Paul, en Jesse Pinkman a la ficció.
La cinta ens situa just després del final de la sèrie: sense entrar en detalls, tots sabem com acaba en Walter White però les incògnites sobre el futur d’en Jesse havien estat circulant per la xarxa des de que es va emetre el final de la ficció. La pel·lícula, totalment innecessària, no és més que un exercici per allargar l’univers Breaking Bad i donar alguna alegria als seguidors de la sèrie, que es podran re-trobar amb emblemàtics i entranyables personatges creats per la brillant ment de Vince Gilligan.
La trama és poc trepidant i en algun moment ens fa preguntar el perquè d’aquesta cinta, però s’ha d’entendre com una carta d’amor als fans. Durant la ronda de preguntes després del visionat a Sitges, Paul va explicar que la idea per la pel·lícula va sorgir com si es tractés d’una “reunió de tot l’equip”.
A més a més, ‘El Camino’ compta amb la presència de Robert Forster, recentment desaparegut. El mateix Aaron Paul va animar als presents a la sala a dedicar a l’actor de ‘Jackie Brown’ i ‘Twin Peaks’ un llarg aplaudiment.
‘The Vigil’ va ser la pel·lícula escollida per projectar-se a la gala de cloenda del festival.
Un cinta gens a l’altura dels films de cloenda d’edicions anteriors. Dirigida per Keith Thomas, es centra en el paper del Shomer, persona de la comunitat jueva ortodoxa que s’encarrega de vigilar el cadàver abans de ser sepultat. A primera vista la pel·lícula enganxa i augura bons moments de cinema sobre fantasmes i possessions, però aviat desvela ser una cinta repleta de tòpics del gènere.
Amb una banda sonora d’allò més típica de les pel·lícules de terror, la cinta abusa de recursos i no aporta res de nou a l’espectador. En definitiva, una pel·lícula fàcil d’oblidar.
Una altra de les pel·lícules a destacar és ‘Colour Out of Space’, una curiosa adaptació d’un relat de Lovecraft amb un clar rerefons ecologista.
Dirigida per Richard Stanley i protagonitzada per Nicolas Cage – un habitual a Sitges -, la pel·lícula explica com canvia la vida d’una família que viu a les afores de la ciutat quan un meteorit cau al jardí de casa seva. Ben aviat començaran a notar canvis sobrenaturals magistralment executats a la gran pantalla. Amb una fotografia excel·lent, la pel·lícula és una clara crítica a la societat actual i una crida a actuar en plena emergència climàtica. Imprescindible.
El Festival de Sitges s’acomiada però ja sabem els noms de dues pel•lícules que seran homenatjades el 2020: ‘La Noche del Cazador’ de Charles Laughton i ‘La Máscara del demonio’ de Mario Bava. Comença el compte enrere!
