L’associació de jutges i jutgesses Àgora Judicial assegura en un comunicat que la sentència del Suprem “fa encaixar” determinades conductes en un “tipus penal sobre la base d’un relat paral·lel” del que va passar per “justificar” una condemna per uns delictes que consideren “inexistents”. L’entitat mostra la seva preocupació per la condemna a “importantíssimes penes de presó” i recorda que la organització d’un referèndum en la quals els “avui condemnats van participar”, per si mateix, “no és un delicte”. “Així ho va decidir el Congrés dels Diputats l’any 2005 en expulsar del Codi Penal la convocatòria d’un referèndum sense base legal”, insisteixen. En aquest sentit, recorden que en dret penal és “necessari que els fets sancionats tinguin un escrupolós i perfecte encaix en la previsió del tipus penal”.

“La unitat d’Espanya no és un dret sinó un fonament de la Constitució establert en el seu títol preliminar i no està per sobre dels drets fonamentals garantits”, remarquen al comunicat. Des de l’entitat, recorden també que han mantingut en diverses ocasions que el Tribunal Suprem era “un òrgan judicial clarament incompetent per jutjar aquest assumpte”, tant pel que fa als acusats no aforats –Sánchez i Cuixart- com als aforats. “Com a conseqüència d’això s’ha privat els acusats del dret a la doble instància penal”, insisteixen.

Àgora Judicial també denuncia que s’ha vulnerat altres drets com el dels imputats a “expressar-se en la seva pròpia llengua, el principi d’imparcialitat del ministeri fiscal, la divisió de la continència de la causa o la presa de decisions tàctiques o estratègiques incompatibles amb el principi d’objectivitat”.

D’altra banda, diuen que no només es vulneren els drets fonamentals dels condemnats sinó que també es “criminalitza” la protesta i dels drets a la llibertat d’expressió, de manifestació o de participació política.

Amb tot, diuen que el poder judicial té el deure constitucional de garantir i salvaguardar els drets dels ciutadans i impartir justícia. En aquest sentit, afegeixen que el compliment de les resolucions judicials té el seu fonament en la confiança de la ciutadania. “Malauradament aquesta sentència pot comportar que un sector de la societat la percebi com una condemna generalitzada de determinades ideologies i opinions polítiques”, remarquen. “La sentència no resol, evidentment, un problema que és polític i que en conseqüència només pot tenir una solució de tipus polític”, afegeixen.