Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

Martina Matencio, també coneguda sota el pseudònim artístic Lalovenenoso, crea imaginaris tan delicats, que per un instant la sensibilitat és tangible, tàctil, matèrica.

A través d’un control precís però poètic de la llum i l’enquadrament meticulós, detallista però inesperat i insòlit, les seves fotografies són Un Raig de Llum. Igual que les seves imatges penetren de forma fugaç i hipnòtica en una atmosfera íntima, aquesta entrevista ha volgut descobrir a l’artista amb la mateixa complicitat:

Quina consideres que és la teva primera obra?

Suposo que dir únicament una és ferir a les altres obres, però si haig de triar “la meva primera obra” ja sé quina triaria, aquesta, d’una sessió amb l’Ana Cano. És l’obra que més m’ha emocionat, més m’ha dit i més em diu.

La teva cita preferida?

“L’única cosa que no canvia és que tot canvia”, Heràclit i Parmènides.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Els recordo i els visualitzo tal com són.

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

L’última escena de “Call me by your name” quan l’Elio plora davant de la xemeneia amb el cor trencat.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

El meu objectiu en la vida és ser feliç i amb això fer felices als quals m’envolten.

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

No triaria a cap famós.

Tria una característica que admiris de la humanitat

La bondat de les persones.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

“Downtown” de Majical Cloudz (però amb dues amigues, Mónica i Sara) és una cançó que ens ha acompanyat molt durant aquest estiu.

Ens comparteixes una mania curiosa?

Tinc diverses manies curioses, però només compartiré dues. La primera: no m’agrada gens quan em diuen “ànim” o “gaudeix”, són dues paraules que no puc amb elles, és una mania que tinc. La segona: m’agrada dutxar-me asseguda (genolls a terra).

Què penses del nudisme?

Tant de bo es pogués fer nudisme a totes les platges. Se’m fa bastant “estrany” que hi hagi persones que ho vegin diferent, encara que òbviament respecto que cadascun tingui els seus ideals. Venim al món nus, així que per mi és el més natural del món, em sento lliure.