Festival de Sitges: Jean Dujardin i Elijah Wood presenten les seves noves pel•lícules

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Una de les estrenes més esperades del Festival de Sitges d’aquest any, ‘Le Daim’, no ha deixat a ningú indiferent. El francès Quentin Dupieux , que fa uns anys va revolucionar el festival amb la seva original ‘Rubber’, pel·lícula sobre un pneumàtic assassí, ha tornat amb un títol que barreja autobiografia i comèdia absurda.

Le Daim

Jean Dujardin – conegut internacionalment pel seu paper a ‘The Artist’ – interpreta en Georges, un home de mitjana edat en plena crisi existencial. Si a ‘Rubber’ el protagonista era un pneumàtic, a ‘Le Daim’ l’estrella de la pel·lícula es una jaqueta de pell de cérvol que es compra el protagonista. La seva obsessió s’acaba convertint en una malaltia que deriva en violència i absurditat. El resultat: una pel·lícula difícil de catalogar i oberta a tot tipus d’interpretacions.

Un altre personatge a destacar és el d’ Elijah Wood a ‘Come To Daddy’, pel·lícula que ens narra el retrobament entre pare i fill després de que el patriarca de la família marxés de casa quan el seu fill només en tenia 5.

Still 2 – Jamie Leigh Gionopoulos

El retrobament no resulta ser com el protagonista esperava, i aviat ens endinsem en una espiral de violència i persecucions d’allò més previsibles. Exceptuant algunes escenes amb bones dosis d’humor negre, ‘Come to Daddy’ és molt fàcil d’oblidar.

‘Swallow’
- Publicitat -

El toc més independent del dia el va posar ‘Swallow’, una proposta protagonitzada per una brillant Haley Bennett en el paper d’una esposa de classe alta estatunidenca. Aviat començarà a interessar-se per empassar-se caniques i altres objectes quotidians, un passatemps que acabarà desvelant secrets sobre el seu passat. Dirigit per Carlo Mirabella-Davis, aquest thriller és difícil de digerir i resulta força incòmode per a l’espectador, ja que centra tota l’atenció en la protagonista i les seves emocions. Amb una estètica i fotografia impecables, l’únic punt en contra del film és el seu gir de guió final, que deixa l’espectador amb ganes de saber més.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca