Amb la sentència del judici de l’1-O Catalunya encetarà, oficialment, una nova etapa política on la mobilització popular i la gestió institucional tindran un pes cabdal. Ens citem amb la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, al Palau de la Generalitat. Els passadissos respiren amb calma, dilluns poden ser testimonis d’una jornada que pot marcar el present immediat del país.

Som a poques hores de saber la sentència.

Qualsevol sentència que no sigui l’absolució no serà justa i, per tant, serà una condemna greu i injusta que ens rebel·larà a tots com a demòcrates; s’està jutjant unes persones que van fer, senzillament, que la gent pogués votar l’1 d’octubre i decidís políticament, cívicament i pacíficament quin havia de ser el futur polític de Catalunya.

“Hem de ser molts els qui hem de sortir a dir que la sentència és injusta, i volem, i exigim, la llibertat dels nostres presos i preses polítics”

Aquests darrers dies ha anat creixent l’expectació sobre el paper que hauran de tenir les institucions i el carrer, quin serà el del Govern?

No voldria ser de les que rebaixa expectatives, crec que qualsevol sentència que no sigui absolutòria és molt greu i això requereix una resposta, per part del Govern i per part de la societat civil organitzada que sigui contundent, massiva però cívica, democràtica i pacífica.

Què vol dir contundent?

Vol dir que hem de ser molts els qui hem de sortir a dir que la sentència és injusta, i volem, i exigim, la llibertat dels nostres presos i preses polítics.

El Govern està preparat?

Ho està, i farà la resposta que li pertoca. Des de la Generalitat i, també, des del Parlament, qui tindrà el seu protagonisme.

I el carrer?

No és nou que es mobilitzi la societat civil, fa molts anys que ens mobilitzem i confio que una vegada més, i davant d’una injustícia, perquè estic segura que malauradament les condemnes no seran d’absolució sinó amb unes penes importants de presó, donarà una resposta exemplar i contundent.

Alhora, com hem fet sempre els catalans, sense violència, de manera pacífica i democràtica encara que alguns ens vulguin posar la llufa de violents.

Una llufa amb la qual us demanen que condemneu una violència que no s’ha produït. Sigui com a Govern o com a partits.

Com a Govern, o també com a Junts per Catalunya, es defensa la no-violència i la lluita pacífica. Condemnem qualsevol mena de violència, però que no ens demanin que condemnem una violència que no ha existit. No condemnarem allò que no ha existit.

Hi ha unitat a l’executiu?

Som un govern de coalició, la cultura democràtica d’aquest país a vegades deixa que desitjar, però aquí, als municipis i a Europa és normal que hi hagi coalicions perquè les urnes en aquests moments no donen majories i fa que ens hàgim d’entendre. Això a vegades no és fàcil i dificulta certes preses de decisions, i sovint no tenim un pensament unitari, però més enllà d’això tenim clares les estratègies conjuntes, quins són els objectius a assolir i ho tenim definit i dibuixat.

“Aquest executiu es presenta el 21 de desembre dient que obeïm el mandat de l’1-O i, per tant, l’objectiu és l’assoliment de la independència”

L’objectiu és la independència?

És el que el poble de Catalunya decideixi, l’1 d’octubre majoritàriament va decidir que havíem d’esdevenir un Estat independent dins la Unió Europea i en aquest sentit aquest executiu es presenta el 21 de desembre dient que obeïm el mandat de l’1-O i, per tant, l’objectiu és l’assoliment de la independència.

“(El discurs de Pedro Garrido) és una amenaça en tota regla”

El cap de la Guardia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, diu que la policia “ho tornarà a fer”. Ho interpreta com una amenaça?

És una amenaça en tota regla i, de fet, fruit d’això he exigit a la vicepresidenta de l’Estat espanyol, Carmen Calvo, que rectifiqui i, si no es produeix, dimiteixi del seu càrrec.

El Parlament va aprovar una moció on reclama la retirada de la Guardia Civil de Catalunya, ha de marxar?

En aquests moments té unes competències específiques a Catalunya i, qui té les competències policials són els Mossos d’Esquadra. Nosaltres confiem plenament amb la professionalitat dels Mossos, estan perfectament capacitats per fer les seves funcions i no entenem per què han de venir altres cossos de l’Estat a reforçar l’actuació del nostre.

L’amenaça constant del 155 ha fet desaparèixer la idea de la desobediència institucional del Govern? I també la via unilateral?

La resposta ha de ser institucional i de la societat civil, i ens movem en aquest marc.

I si aquest Tsunami Democràtic acabi reproduint el 3 d’octubre i exigeix un pronunciament del Govern?

Personalment desitjo que sigui així, que hi hagi una mobilització massiva perquè la gent surti a exigir la llibertat dels presos i de les preses polítics i condemni qualsevol sentència diferent de l’absolució. A partir d’aquí veurem quins camins hem de recórrer, com a Govern ens pertoca garantir el dret de mobilització de tots els ciutadans, el dret a protesta, la llibertat d’expressió i opinió. Per tant, en aquest sentit, respectarem que la gent es mobilitzi, concentri i manifesti contra aquesta injustícia política flagrant. Alhora, haurem de garantir els drets dels qui vulguin seguir amb la seva vida més quotidiana i que els serveis mínims i subministraments es garanteixin.

Què li sembla la idea del conseller legítim, Toni Comín, d’una vaga indefinida i ofegar l’economia espanyola?

Totes les opinions són vàlides i sumen, però malauradament el Govern no convoca vagues. Si la majoria dels actors d’aquest país decideixen que hi ha d’haver una vaga respectarem aquest dret, si els sindicats i patronals donen suport a aquest tipus de mobilització que requereixen una aturada de l’activitat econòmica ho respectarem. Ni convoquem ni fem vaga.

El Tribunal Constitucional ha suspès la resolució del Parlament que reprovava Felip VI. El Parlament és sobirà?

La decisió la va prendre sobiranament, per tant, ho és. I poden, a través del Tribunal Constitucional, tombar aquesta declaració. Però no podran esborrar mai que el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria la reprovació de Felip VI.

“Cap Felip ha sigut bo per a Catalunya, a la història em remeto”

Amb el paper que ha tingut el monarca, sobretot amb el discurs del 3 d’octubre, la sentència pot ser un pretext per demanar la seva abdicació?

Cap Felip ha sigut bo per a Catalunya, a la història em remeto.

Dijous els Mossos d’Esquadra van tornar a protagonitzar unes imatges on se’ls veu carregar contra uns manifestants que han aturat un desnonament al Raval. No es pot evitar?

Hi ha una mica de confusió sobre el fet que el Govern controla els Mossos, són un cos democràtic així que el Govern no ordena què ha de fer i deixar de fer. Hi ha un ordre judicial que fa actuar els Mossos i és obligació seva garantir i preservar la integritat de les persones que han de dur a terme aquests desnonaments, som conscients que són moments de tensió i de molta dificultat, i ens toca també vetllar per la seguretat dels funcionaris que duen a terme aquestes accions que no són, en absolut, agradables.

Pel que se m’ha explicat, han actuat perquè la persona funcionària que havia de dur a terme el desnonament havia sigut agredida. Per tant han hagut de preservar la integritat d’aquesta persona que, en algun moment, no s’ha vist garantida.

La Llei de Pobresa energètica contempla que abans d’un desnonament s’ofereixi un lloguer social, això s’està desenvolupant?

Des del Govern vam intentar aprovar un decret llei que va treballar conjuntament la consellera de Justícia i el conseller de Territori sobre l’habitatge que servia per dotar-nos d’unes eines que no tenim, però per part de la majoria del Parlament es va tombar. Probablement no era la solució perfecta però ens donava unes eines que ara no tenim, si del 0 al 100 el primer dia ja volem arribar a 100 segurament no serà viable, però podíem avançar. Ara som al 0 perquè no ens van deixar dotar d’eines per evitar situacions d’aquestes característiques.

La realitat és que l’habitatge és una qüestió molt complexa, amb molta gent amb dificultat per accedir-hi. A Catalunya ha crescut un 30% el preu del lloguer, mentre que a Barcelona més d’un 40%. És una realitat que haurem de fer front des de la voluntat real de trobar solucions viables i no pas des de la demagògia que ens deixa a la posició de sortida.