El portuguès João Laia reflexiona al CaixaForum de Barcelona sobre la inestabilitat del món actual i “la caiguda dels relats dominants” a través de l’art contemporani. En concret, d’11 peces que ha escollit dins dels fons de “la Caixa” i de la col·lecció del MACBA, com a guanyador de la nova convocatòria del programa de suport a la creació que impulsa la fundació bancària. ‘En caiguda lliure’ és el títol provocador, admet Laia, d’una exposició que gira física i metafòricament al voltant d’una gran instal·lació d’Àngels Ribé, ‘Laberint’ (1969-2019). El comissari fa una interpretació en clau “sociològica” de la peça, que li suggereix conceptes que connecten amb l’actualitat, com el de murs i fronteres, la “transparència” de les nostres vides davant els sistemes de vigilància i control o el laberint de desorientació que provoca “la pèrdua de coordenades amb la caiguda de les narratives dominants”.
L’exposició s’articula a l’entorn de la gran instal·lació Laberint (1969-2019), d’Àngels Ribé. La seva forma espiral i la transparència evoquen la inestabilitat i desorientació del moment actual, segons la lectura que n’ha fet el comissari de la mostra, João Laia. Al seu voltant apareixen peces que van des del 1969 fins a l’actualitat de Runa Islam, Andreas Gursky, Rosemarie Trockel, Georg Baselitz, June Crespo i Pedro Barateiro, entre d’altres. A més, el poeta Eduard Escoffet ha creat expressament per a l’exposició una obra sonora, Ones gravitacionals.
En aproximar-se a les col·leccions d’art contemporani de “la Caixa” i el MACBA, Lara va voler aprofitar l’ocasió per organitzar una exposició extensa en el temps, quelcom que habitualment no fa, segons explica. El comissari ha escollit una sèrie de peces creades el darrer mig segle i que ajuden a entendre tant la caiguda de narratives relacionades amb la societat occidental, “marcada pel sistema patriarcal blanc, i de base economista”, com l’emergència de nous discursos. “No hi ha encara una narrativa dominant, potser no n’hi haurà, i potser és millor que no n’hi hagi una de sola en el futur”, opina el portuguès.
A banda de les obres de col·lecció, l’exposició es completa amb l’obra creada de forma expressa per Eduard Escoffet, un poema sonor anomenat ‘Ones gravitacionals’ amb vuit peces que dialoguen amb les obres que s’exposen al llarg del recorregut (a través d’audioguia).
Malgrat el títol de l’exposició, João Laia subratllat que la tesi és “optimista”. “Hi ha la imatge de la caiguda, però com a símbol de crisi i de canvi. Un canvi que no està definit, i l’optimisme ve d’aquí, perquè encara és possible fer moltes coses, està tot obert”.
Quant a l’elecció de la instal·lació d’Àngels Ribé com a element central sobre el qual pivota tota l’exposició, Laia admet que ha fet una “apropiació sociològica” de la peça, i no amaga que quan va ser creaca, Ribé “estava molt interessada en la idea de la penetració i de la pèrdua, de l’experimentació amb materials nous en aquella època com el plàstic; era un joc formal bastant abstracte”.
La seva és una apropiació per “pensar el contemporani”, on “ressonen els ecos” del present: “La idea de les fronteres que crea amb l’espai, la idea de mur, connecta amb els conflictes territorials. També la idea de transparència, perquè els sistemes de vigilància i control fan que la nostra vida sigui més transparent. I, també la divisió poc clara entre el treball i el ser, així com la pèrdua de coordenades amb la caiguda de les narratives dominants, l’espiral i el laberint també ho materialitzen”, detalla.
‘En caiguda lliure’ és la primera de les tres exposicions del nou cicle del programa de “la Caixa” de suport a comissaris emergents, que es va obrir en aquesta ocasió a participants de l’estat espanyol i també de Portugal. Els vencedors han pogut treballar amb els fons de la col·lecció d’art contemporani de “la Caixa” i també del MACBA. “Jo vaig créixer amb el MACBA com una referència internacional i vaig estar molt il·lusionat de treballar-hi”, celebrava aquest dijous el primer dels tres comissaris afortunats que van guanyar la convocatòria amb el seu projecte.