Mentiria descaradament si digués que el Saló Eròtic de Barcelona era una cita que teníem al calendari, ni ho contemplàvem. Si a l’edició d’enguany és la primera que cobrim és per un motiu molt clar, la seva portaveu, la periodista especialitzada en sexualitat, Noemí Casquet, ens va deixar molt clar quan ens vàrem veure el passat mes de juliol que no ens la podíem perdre: “Hi haurà moltes novetats!”.

Desconec si el nostre lector alguna vegada ha visitat el Saló, però potser si en algun moment ha sondejat la possibilitat, potser ha fet una reflexió similar a la meva: què hi he de fer jo en un lloc on hi ha espectacles de sexe explícit que és regentat per una onada d’homes que es colpegen entre ells mentre bavegen per fotografiar o gravar l’escena com més a prop possible? Aquesta primera visita no la fèiem amb reticència, amb la fotògrafa de Mirall, la Diana Colominas, compartíem la curiositat de saber què ens acabaríem trobant.

El prejudici estava justificat, al cap i a la fi, el més viral de les edicions anteriors era això. Aquí un penis, aquí un pit, una vagina que fa skirt i un públic posseït. Enguany el SEB volia aprofundir en la revolució sexual que va encetar l’any 2018 quan va posar el focus en l’educació com a eina per revertir els rols de dominació en les relacions sexuals. El 2019 és l’any del consentiment, la consciència, del poder sensorial. Una fórmula que resultava en una explosió de contrastos entre les dues ànimes: la del nou món sexual i la de la pornografia clàssica.

El Pavelló de la Vall d’Hebron es dividia en dos camps de batalla, entre el sexe explícit que exigeix el públic de tota la vida al vessant més interior i esotèric. El microteatre, amb obres curtes però d’una intensitat esfereïdores com la d’Alix Gentil a ‘Sex Mirror’, posaven a prova la tolerància del públic a les agressions sexuals: “De les tres obres que hem fet, en dues ens han dit que l’actor parés. En l’altra no”. Els tallers, les classes de formació, el sex shop interactiu i el toca-toca obrien l’espai d’educació i d’autoconeixement. Una aposta que podria semblar arriscada, però que els mateixos organitzadors ja vaticinaven que acabaria sent un èxit. “Hi haurà cues quilomètriques”, apostava Casquet. Així va ser, un triomf que mereix, però, l’autocrítica de la manca d’organització de la qual es varen queixar alguns assistents. No només costava distingir quina cua era la correcta, tampoc hi havia l’avís que feia falta un tiquet per poder accedir-hi.

Mentre el centre del Pavelló recollia els escenaris on es feien els xous, amb la incorporació per primera vegada del sexe gay -qui fins ara tenia un espai a part-, els marges estaven atapeïts de paradetes de botigues eròtiques de tota mena, amb uns venedors que buscaven la complicitat des del primer minut per trencar qualsevol barrera personal, i d’un Scape Room extrem que preferiria no explicar perquè el lector es reservi el dret a la curiositat per participar l’any vinent.

Una de les grans novetats, de la qual en feien gala, era l’absència de les productores de cinema pornogràfic. Qui abans quasi capitalitzaven el protagonisme, un fet que aquest any no s’ha repetit pel trencament entre les dues parts. El motiu, apunten, rau en els espectacles. L’any 2018 el SEB volia una edició que defensés l’educació sexual i s’encaminés a noves formes de pornografia, les productores es van passar la petició pel folre.

Al cap i a la fi, el moll de l’os és aquest. El saló vol ser essencialment eròtic, no pornogràfic. I aquest camí, encertat des del meu punt de vista, és el que acabava provocant la batalla entre els dos mons. Era difícil fer quallar la reflexió del tantra, i la formació per estimar-se més a un mateix, quan ‘The Beautiful People’ de Marylin Manson sona a tot drap mentre l’speaker demana una mamada.

Aquest contrast, però, no és en cap cas un problema ni un fre al creixement de la visió ancestral, feminista, cultural i educativa que pretenia el Saló Eròtic de Barcelona del sexe. És la primera pedra d’una estructura que dia rere dia és més sòlida, ja que malgrat que l’espai central donava lloc a uns espectacles que bàsicament exposaven la dona com un objecte de desig, l’assistència a les aules formatives, com també als espais que combaten l’homogeneïtat del porno, era massiva.

El Saló Eròtic, en definitiva, vol ser substancialment eròtic. Ser l’excusa perfecta perquè parelles i joves s’obrin a una nova manera d’interpretar i practicar el sexe. Aquest 2019 unes 25.000 persones, segons l’organització, han visitat el Saló. Una xifra que segueix la tendència de les anteriors però que no és gaire arriscat pensar que anirà en augment.