Dimecres 23 Octubre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Tarragona mostra vuitanta-vuit imatges inèdites de Joana Biarnés

    Gràcies a la seva formació de fotoperiodista, Biarnés va situar les models al carrer, deixant de banda la sofisticació que imperava en la fotografia de moda d’aquells moments

    Des del 27 de setembre i fins al 22 de desembre, l’espai expositiu Tinglado 2 del Centre d’Art de l’Ajuntament de Tarragona acull la mostra fotogràfica “Joana Biarnés, moda a peu de carrer”, una exposició amb 88 fotografies -la majoria inèdites- de la primera dona fotoperiodista espanyola, i primera, també, en fotografia de moda, Joana Biarnés (Terrassa, 1935-2018).

    L’exposició “Joana Biarnés, moda a peu de carrer” fa un recorregut per la fotografia de moda durant els anys seixanta i principis dels setanta per Madrid, Barcelona i capitals mundials del prêt-à-porter com París o Londres. L’exposició inclou fotografies de la revista La Moda en España, on Biarnés va començar a col·laborar als seixanta cobrint cròniques de moda de l’alta costura barcelonina, la més important de l’Estat en aquell moment. Després, i gràcies a seva feina al diari Pueblo, Biarnés es va convertir en la cronista de la moda de la capital espanyola i de la societat madrilenya.

    L’exposició resumeix una faceta poc estudiada de la fotoperiodista, 15 anys de dedicació a la fotografia de moda just quan va evolucionar d’allò formal i clàssic a la transgressió dels deixebles de Balenciaga, André Courrèges i Paco Rabanne, passant pel moviment hippy. Joana Biarnés va viure de primera mà aquests canvis. A més, i gràcies a la seva formació de fotoperiodista, Biarnés va situar les models al carrer, deixant de banda la fantasia i sofisticació que imperava en la fotografia de moda d’aquells moments. “M’agradava que la gent del carrer digués què pensava amb la mirada”, explicava Biarnés.

    “Joana Biarnés, moda a peu de carrer” inclou fotografies de reconeguts modistes barcelonins com Asunción Bastida, Pedro Rodríguez i Carmen Mir, i dels madrilenys Lino o Elio Berhanyer; de les joves promeses del moment a la capital espanyola com Marbel Jr., Miguel Rueda, Juanjo Rocafort i Antonio Nieto -dissenyador del seu vestit de casament i del de la Karina pel Festival de Eurovisión-, i instantànies de Courrèges, Paco Rabanne o Mary Quant a Paris i Londres. A més, l’exposició inclou fotografies de la Gauche Divine barcelonina, així com fotografies de Massiel, Karina, Tita Cervera o Marisol.

    L’exposició, organitzada pel Centre d’Art de l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Photographic Social Vision, entitat compromesa a divulgar i potenciar el valor social de la fotografia documental, i representant de l’Arxiu Joana Biarnés, està comissariada per Josep Casamartina i Parassols, historiador i crític d’art, arquitectura i moda, escriptor, guionista i director de la Fundació Antoni de Montpalau, que reuneix una de les col·leccions de moda més destacades i representatives de l’Estat espanyol. L’exposició ha estat produïda per l´Ajuntament de Tarragona amb el suport de l´Ajuntament de Terrassa, que també acollirà la mostra el 2020, i d’Olympus.


    L’exposició: Barcelona, Madrid, París i Londres

    L’origen de l’exposició

    L’origen de l’exposició es remunta al 2009, a partir d’una fotografia de Joana Biarnés que el comissari Josep Casamartina i Parassols va veure publicada al catàleg Fotògrafes pioneres a Catalunya (Palau Robert, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2005) a cura de Colita i Mary Nash. Era la primera vegada en molts anys que tornaven a aparèixer imatges de la fotoperiodista terrassenca. Unes de molt impactants eren les de les riuades de Sabadell, Terrassa i Rubí de l’any 1962, en blanc i negre. Al costat n’hi havia una, igual d’impactant però gens dramàtica, d’una model vestida de manera estrafolària al peu d’un helicòpter, del 1967. El contrast era brutal i la qualitat de totes dues impressionava. Casamartina va contactar amb la fotògrafa, però ella estava instal·lada a Eivissa i en aquella època es dedicava al món de la gastronomia.

    Encara faltaven alguns anys perquè retornés la mirada al seu passat i comencés a obrir fundes de negatius. Ho va fer l’any 2014, amb el suport de la Fundació Photographic Social Vision, que representa la seva obra, i més tard ja amb l’ajuda de la també fotògrafa Imma Cortés, encarregada de la catalogació del seu fons.

    Joana Biarnés, la cronista del glamur

    Tot va començar l’any 1959 quan Pilar de Ávia, directora de la revista La Moda en España, editada a Madrid, va demanar a Biarnés que cobris les cròniques de moda, sobretot les que parlaven de l’alta costura barcelonina, les més rellevant de tot l’Estat en aquell moment. En aquella època, Biarnés va entrar en contacte amb dos dels principals representants de l’alta costura, establerts a Barcelona, però també amb cases a Madrid: Pedro Rodríguez i Asunción Bastida, amb qui va treballar molt assíduament entre el 1959 i 1962.
    L’any 1963, ja instal·lada a Madrid, Biarnés va començar a treballar pel diari Pueblo. A més dels seus habituals i celebrats reportatges d’actualitat, esports i societat, va poder continuar també la dedicació als reportatges de moda al suplement setmanal del diari madrileny. D’aquesta forma es va convertir en la cronista del glamur de la capital espanyola i també de l’evolució radical que va tenir la indumentària entre els anys seixanta i els primers setanta, del món clàssic de l’alta costura a la informalitat del prêt-à-porter. A Madrid va treballar amb Lino, un dels modistes més reconeguts de la capital espanyola, Marbel, Vargas Ochagavía, Herrera y Ollero, Elio Berhanyer, joves creadors com Antonio Nieto o Miguel Rueda, i cases de pelleteria com Villagroy, Herrero y Rodero o José Luís, col·laborador de Cristóbal Balenciaga.

    El canvi radical de la moda espanyola

    A partir de l’any 1967 la moda va començar a canviar d’una forma bastant radical a l’Estat espanyol gràcies a la influència dels corrents francesos i anglesos. Va ser el moment de la consolidació del carrer Tuset, seguint l’estil de la londinenca Carnaby Street, de la discoteca Bocaccio a Barcelona, i dels drugstore -les galeries comercials que no tancaven a la nit- que també es van implantar a Madrid i representaven la modernitat a ultrança. Va ser l’època de la moda retro com a resposta a la rigidesa de la costura homologada, dels cabells llargs i els conjunts de rock, la psicodèlia i la Moda Adlib a Balears. El jove Juanjo Rocafort va ser un dels modistes madrilenys que va captar millor aquest moment, seguit per Antoni Nieto, representant de la generació situada entre l’alta costura i el prêt-à-porter.

    L’esperit de París i Londres als carrers de Madrid

    Joana Biarnés va ajudar a crear una de les icones espanyoles dels anys seixanta amb l’elecció del vestit d’André Courrèges amb què Massiel va interpretar la cançó La, la, la –composta per Joan Manuel Serrat–, i que va guanyar el Festival d’Eurovisió de 1968. Biarnés va viatjar amb la cantant a París per triar el vestit. Van visitar el Salon du Prêt-à-Porter i chez Courrèges, on el van comprar. El mateix any la fotoperiodista va tornar a París per fer reportatges de Courrèges i Paco Rabanne, i va anar a Londres per fer-ne un sobre Mary Quant. Els dos parisencs, deixebles de Balenciaga, i la londinenca, amb qui es disputaven la creació de la minifaldilla, eren uns dels puntals bàsics de les noves tendències, que van influir fins i tot noms consolidats de l’alta costura, com la veterana Carmen Mir, entre molts d’altres. La fotògrafa terrassenca va traslladar als carrers de Madrid aquests corrents innovadors que sacsejaven les capitals de la moda, amb l’agosarament de l’op art, i de la mini i la maxifaldilla que transgredien els estàndards establerts.

    Joana Biarnés, una vida dedicada a la fotografia

    Joana Biarnés (Terrassa, 1935 – 2018), considerada la primera fotoperiodista dona d’Espanya, va començar molt jove ajudant el seu pare, Joan Biarnés, un respectat fotògraf esportiu de Terrassa. Als 16 anys va publicar el seu primer reportatge al diari El Mundo Deportivo.

    Va ser fotògrafa esportiva, de moda i industrial, de casaments, de retrat i de foto fixa en cinema. L’any 1962 va cobrir la gran riuada del Vallès que va assolar Terrassa. El reportatge el va publicar a Por qué? A partir d’aquell moment la seva carrera va fer un gir. Va rebre un encàrrec del diari madrileny Pueblo, i al cap de poc va passar a formar part de la seva plantilla. Després, va treballar pel diari ABC, la revista Blanco y Negro, formant equip amb Natalia Figueroa, va dirigir l’equip gràfic de l’Agència Contifoto i va fundar l’agència Sincro Press.

    Durant nou anys va cobrir les actuacions del cantant Raphael a Espanya i a l’estranger. Va fotografiar cèlebres personatges com The Beatles, Jackie Kennedy, Louis Armstrong, Joan Manuel Serrat, Marisol,Yul Brynner, Salvador Dalí, Romy Schneider, Charlie Rivel, Jack Lemmon, Roman Polanski, Rudolf Nureyev, Orson Welles, Lee Marvin… Però un dia es va desencantar del periodisme i el 1985 va abandonar la professió per obrir un restaurant a Eivissa, Cana Joana.

    Amb el pas dels anys la seva labor fotogràfica va romandre oculta fins que el fotògraf Cristóbal Castro, que buscava imatges de les riuades del Vallès per a una exposició commemorativa, va trobar les fotografies de Joana Biarnés i la resta del seu arxiu.

    L’any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya, en ser reconeguda com la primera dona fotoperiodista d’Espanya. Aquell mateix any va passar a ser autora representada per la Fundació Photographic Social Vision, es va inaugurar la seva primera exposició retrospectiva a la Sala Muncunill, organitzada per l´Ajuntament de Terrassa, i es va gravar el documental sobre la seva vida i obra Joana Biarnés. Una entre tots dirigit per Òscar Moreno, Jordi Rovira i Xavier Baig, de REC Produccions.

    L’any 2016 es va presentar al Festival PhotoEspaña la mostra antològica comissariada per Chema Conesa Juana Biarnés. A contracorriente -que més tard es va poder veure al Palau Robert de Barcelona-, i al setembre es va inaugurar Disparant amb el cor a la Biennal Xavier Miserachs de Palafrugell -que posteriorment es va inaugurar a la Galeria Valid Foto de Barcelona amb obra a la venda-. L’editorial Blume i la Fundació Photographic Social Vision van editar el seu llibre antològic Disparant amb el cor.

    Després de cinc anys d´inauguracions, reconeixements, participació en entrevistes i planificant projectes de futur com l’exposició Moda a peu de carrer, el 19 de desembre va morir a Terrassa a l’edat de 83 anys.

    Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes
    La fundació Photographic Social Vision va crear la I Beca Photographic Social Vision d’Investigació Fotoperiodística l’any 2016. En aquesta edició vol retre homenatge a la primera dona fotoperiodista del país i passa a anomenar-la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes.

    La Fundació organitzará aquesta beca anual per donar suport al desenvolupament professional de joves fotoperiodistes amb les inquietuds, talents, principis i valors del millor periodisme visual, i per ajudar els autors a fer visibles temàtiques i reptes socials de necessària difusió i reflexió social.

    La beca està dotada amb 8.000 euros per dur a terme una investigació durant nous mesos. La convocatòria està oberta fins al pròxim 28 d’octubre. Més informació aquí.

    5,263FansM'agrada
    976SeguidorsSeguir
    15,541SeguidorsSeguir

    Anàlisi | Opinió | Informació

    Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca