Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què
Robertina Šebjanič (SI) amb seu a Lubliana, va participar el darrer cap de setmana al Young Gallery Weekend, presentant la seva investigació Aurelia 1+Hz que va dur a terme a l’Ars Electronica (EMARE / EMAP) com a artista resident durant el 2018. La seva instal·lació performàtica encara està disponible a l’Arts Santa Mònica dins de l’exposició (Al)most life, after all, fins al 20 d’octubre.
La seva instal·lació exposa les possibilitats de coexistència entre els animals i les màquines. Ja que a diferència dels robots impulsats per la intel·ligència artificial digital, el projecte utilitza un organisme viu per processar la “vitalitat” d’una màquina simple. Fet que obra grans debats en relació amb la biopolítica, les noves tecnologies, la cosmovisió de l’humà i que es plantegen de forma més dialogada a l’entrevista:
La teva cita preferida? De qui és?
“There are still songs to sing beyond mankind” del poema Threadsuns de Paul Celan que va escriure en temps de crisis, durant la Segona Guerra Mundial. M’agrada utilitzar la seva cita per entendre les identitats humanes i no humanes, per obrir discussió sobre compartir els planeta amb elles…
Threadsuns
above the grayblack wastes.
A tree-
high thought
grasps the light-tone: there are
still songs to sing beyond
mankind.
De quin color i en quin to visualitzes els records?
Aquesta pregunta és complicada… Depèn del record… Pe exemple, els records sobre la juventut els relaciono amb les vacances d’estiu en el mar Adriàtic i per tant, amb els colors blaus i verds.
Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?
Ostres, fas grans preguntes… Doncs per mi, com algú que treballa de freelance, pot ser un repte i no sempre és tan fàcil. A l’art, intentem presentar grans ideals i com a individus, és complicat assolir aquestes metes. Intento aconseguir-ho, tant en l’àmbit personal com professional -a les meves investigacions- ja que crec molt importants els valors de l’empatia i la solidaritat entre nosaltres els humans i també els no-humans.
En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?
Aquesta també és una pregunta rebuscada… Margaret Atwood, increïble escriptora, que està donant excel·lents prediccions del futur sobre la situació actual del món i Alexander von Humboldt, geògraf, naturalista, explorador i defensor de la filosofía i de la ciència en el segle XIX.
Tria una característica que admiris de la humanitat
Com he dit abans, l’empatia i la solidaritat.
Com historiadora, ¿amb quina imatge o titular descriuries el futur del món?
Sona una mica distòpic no? Jo diria que Blade Runner i Arrival.
El teu treball Aurelia 1+Hz tracte sobre la biopolítica per prolongar la vida. Llavors, què és la mort pels humans?
En realitat, és quelcom que nosaltres (la humanitat) encara lluitem per a entendre: què passa amb nosaltres després de morir? La por a la mort està present en la nostra cultura en general, perquè es pot veure en diferents religions i patrons culturals. La mort està connectada amb la immortalitat, la classe de mort desconeguda fins a la mort. I també en biologia, hi ha una immortalitat biològica teòrica, fins i tot hi ha espècies, com les espècies de meduses (llatí: Turritopsis dohrnii) que poden sobreviure gairebé per sempre. Són conceptes que fins i tot si vivim en una societat tecnològica gegant, estan massa lluny per entendre la condició essencial.
En la mateixa obra, parles sobre com les indústries cosmètiques i farmacèutiques utilitzen els poders de la biopolítica i el capital per dividir la nostra societat en aquells que són capaços de prolongar la seva i aquells que simplement intenten sobreviure. Anem cap a l’eugenèsia liberal o l’eugenèsia positiva i inclusiva?
És difícil, perquè millorar, en el sentit genètic, ja ho vam fer. Vivim 40 anys més que els nostres avantpassats, fet molt important, ja que canvia la perspectiva en vers la societat. Per tant, els ideals i les visions sobre l’ésser humà també són diferents. Tanmateix, penso que jutjar el futur, vull dir, tenir aquest tipus de pensament és realment difícil perquè quan comences a jutjar et tornes boig.
Quin paper té la màquina en la teva obra? I quina és la funció d’utilitzar animals?
Les màquiens són una base i eina per comunicar les meves idees. I sobre els animals, Aurèlia és l’única ja que amb aquest projecte realment volia acostar l’empatia que se sent lluny de nosaltres. Les meduses viuen en els oceans i mars des de fa més de 500 milions d’anys sense estar mai en perill, per la qual cosa són l’arxiu evolutiu perfecte, mostrant-nos els moviments potencials que el futur podria fer.
La teva estètica és casual o causal?
Per mi, per descomptat que m’agrada ser poètica, però també és molt important la funció. Per exemple, si necessites un aquari i tens animals, t’adaptares a aquella necessitat sense afegir extres. En aquest sentit, sóc molt minimalista, ja que la funcionalitat és bàsica. En aquest cas, les formes i el disseny circular de l’instal·lació són una manera de transmetre de manera ondular l’emoció i ajudar a entendre la col·laboració entre medusa i màquina, i facilitar l’interpel·lació de l’humà. S’ha de ser imaginatiu, deixa un espai a l’espectador per què trobi la seva interpretació, però també per expressar una narració profunda.
