L’anunci de la candidatura al Senat de Roger Español a les llistes de Junts per Catalunya ha desfermat un debat sobre la coherència política del personatge que, sumat a l’escarni partidista, és impropi d’un moviment que viu una onada repressiva molt intensa.

Puc entendre que el debat sobre canvis d’aquesta naturalesa es facin amb polítics, però aquí estem parlant del cas d’una víctima de la repressió. Una singularitat que molts voldrien obviar, però que té un pes cabdal per entendre l’anunci.

Si l’independentisme és un moviment que està abocat a la desobediència, cal plantejar-se seriosament com es tracten, i tractaran, les víctimes de la repressió que comporta aquest exercici. Si els polítics a la presó i l’exili, així com els representants públics i funcionaris amb processos judicials, tenen la caixa de solidaritat com una via per rebaixar el cop, les víctimes civils que segueixen la mateixa sort haurien de comptar amb una ajuda.

No entenc el debat polític sobre la idoneïtat i la coherència que Roger Español concorri a les llistes de Junts per Catalunya, en primera instància perquè en manifestes ocasions en Roger ha fet visible la seva transversalitat amb afirmacions que recorden com la gent que va fer possible l’1-O i el 3-O no anaven preguntant quin carnet portaven a la cartera. I, en segona i més important, si allò que molesta és que hagi fet el salt del Front Republicà a JxCat, d’un espai d’esquerres a un de centredreta, potser ens hauríem de preguntar per quin motiu cap dels dos partits independentistes d’esquerres que es presenten no li han proposat.

Una qüestió, aquesta última, que ens fa tornar a la tesi central de l’article. Els partits polítics independentistes han reflexionat sobre com s’han de tractar les víctimes civils de la repressió?