Dimecres 23 Octubre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La Fundació Mapfre examina la història del ‘ressorgiment’ de la tècnica del pastel

    L’exposició inclou 90 obres dels segles XVIII al XX que mai s’han vist juntes per la fragilitat intrínseca a la tècnica

    La Fundació Mapfre inaugura aquest dimecres a la seva seu barcelonina l’exposició ‘Tocar el color. La renovació del pastel’, en què repassa la història del ‘ressorgiment’ de la tècnica del pastel a través de 90 peces. L’exhibició reuneix un conjunt d’obres que abracen des dels primers intents pictòrics per “legitimar” aquesta tècnica enfront la pintura a l’oli, al segle XVIII, passant pels ja orgullosos ‘pastelistes’ del XIX (com Degas o Boudin), i fins a la ruptura de llenguatges (i tècniques) del segle XX amb exemples signats per Picasso, Miró o María Blanchard, entre altres. La responsable de l’àrea de cultura de la fundació, Nadia Arroyo Arce, destaca a l’ACN la dificultat de reunir tota aquesta obra degut a la “fragilitat intrínseca” del pastel. “Aquestes peces no s’exposen habitualment, no es presten, ni viatgen, i després de veure’s aquí hauran de passar diversos anys en la foscor per recuperar-se”, subratlla.

    La nova exposició de la Fundació Mapfre a Barcelona convida el visitant a reflexionar sobre el lloc que ocupa la tècnica del pastel, tradicionalment qualificada com a superior al dibuix però inferior a la pintura, i a gaudir d’una aproximació profunda a la seva història.
    Concretament, la mostra aprofundeix en el ressorgiment viscut a partir del 1830, amb els primers artistes que comencen a atrevir-se a emprar la tècnica més enllà del retrat. Poc a poc, el pastel esdevé un art com els altres, però no acaba de conquerir la “legitimitat” que ostenta la pintura a l’oli.

    És a partir del segle XIXI que la tècnica es reivindica i revaloritza, amb la consagració dels ‘pastelistes’, artistes impressionistes i d’altres corrents, com Redon, Degas o Boudini, que ofereixen una mirada innovadora. La consolidació arribaria durant la primera meitat del segle XX, quan el trencament de llenguatges i l’obertura a totes les tècniques per igual que proposen les avantguardes fan un lloc al pastel de forma natural. Pablo Picasso, Joan Miró, María Blanchard o Theo van Doesburg, l’utilitzaren, com mostren diversos llenços seus a l’exposició.

    La mostra de la Fundació Mapfre ha estat comissariada per Philippe Saunier i ha estat possible gra`cies a una setantena de prestadors entre els quals destaquen el Museu Nacional Picasso de París, el Centre Pompidou, la Tate Gallery de Londres, el Museo Reina Sofía o el Whitney Museum of Amerian Art, de Nova York.

    No serà fàcil que una exposició així es repeteixi, adverteix Nadia Arroyo Arce. I és que, recorda, el pastel té una fragilitat i delicadesa “intrínseques” que fan que les seves condicions de conservació siguin “més extremes” que la pintura. És per això que no ha estat senzill que els prestadors d’obra s’avinguessin a fer-ho (la majoria han enviat representants a examinar el seu trasllat i col·locació a les sales de la Casa Garriga Nogués). De fet, mai abans s’havia realitzat una exposició així, afirma Arroyo Arce.

    5,263FansM'agrada
    976SeguidorsSeguir
    15,541SeguidorsSeguir

    Anàlisi | Opinió | Informació

    Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca