La Fundació Mapfre examina la història del ‘ressorgiment’ de la tècnica del pastel

L’exposició inclou 90 obres dels segles XVIII al XX que mai s’han vist juntes per la fragilitat intrínseca a la tècnica

Publicitat

La Fundació Mapfre inaugura aquest dimecres a la seva seu barcelonina l’exposició ‘Tocar el color. La renovació del pastel’, en què repassa la història del ‘ressorgiment’ de la tècnica del pastel a través de 90 peces. L’exhibició reuneix un conjunt d’obres que abracen des dels primers intents pictòrics per “legitimar” aquesta tècnica enfront la pintura a l’oli, al segle XVIII, passant pels ja orgullosos ‘pastelistes’ del XIX (com Degas o Boudin), i fins a la ruptura de llenguatges (i tècniques) del segle XX amb exemples signats per Picasso, Miró o María Blanchard, entre altres. La responsable de l’àrea de cultura de la fundació, Nadia Arroyo Arce, destaca a l’ACN la dificultat de reunir tota aquesta obra degut a la “fragilitat intrínseca” del pastel. “Aquestes peces no s’exposen habitualment, no es presten, ni viatgen, i després de veure’s aquí hauran de passar diversos anys en la foscor per recuperar-se”, subratlla.

La nova exposició de la Fundació Mapfre a Barcelona convida el visitant a reflexionar sobre el lloc que ocupa la tècnica del pastel, tradicionalment qualificada com a superior al dibuix però inferior a la pintura, i a gaudir d’una aproximació profunda a la seva història.
Concretament, la mostra aprofundeix en el ressorgiment viscut a partir del 1830, amb els primers artistes que comencen a atrevir-se a emprar la tècnica més enllà del retrat. Poc a poc, el pastel esdevé un art com els altres, però no acaba de conquerir la “legitimitat” que ostenta la pintura a l’oli.

És a partir del segle XIXI que la tècnica es reivindica i revaloritza, amb la consagració dels ‘pastelistes’, artistes impressionistes i d’altres corrents, com Redon, Degas o Boudini, que ofereixen una mirada innovadora. La consolidació arribaria durant la primera meitat del segle XX, quan el trencament de llenguatges i l’obertura a totes les tècniques per igual que proposen les avantguardes fan un lloc al pastel de forma natural. Pablo Picasso, Joan Miró, María Blanchard o Theo van Doesburg, l’utilitzaren, com mostren diversos llenços seus a l’exposició.

La mostra de la Fundació Mapfre ha estat comissariada per Philippe Saunier i ha estat possible gra`cies a una setantena de prestadors entre els quals destaquen el Museu Nacional Picasso de París, el Centre Pompidou, la Tate Gallery de Londres, el Museo Reina Sofía o el Whitney Museum of Amerian Art, de Nova York.

Publicitat

No serà fàcil que una exposició així es repeteixi, adverteix Nadia Arroyo Arce. I és que, recorda, el pastel té una fragilitat i delicadesa “intrínseques” que fan que les seves condicions de conservació siguin “més extremes” que la pintura. És per això que no ha estat senzill que els prestadors d’obra s’avinguessin a fer-ho (la majoria han enviat representants a examinar el seu trasllat i col·locació a les sales de la Casa Garriga Nogués). De fet, mai abans s’havia realitzat una exposició així, afirma Arroyo Arce.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca