Dimecres 23 Octubre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La força d’un estat

    Dia rere dia podem observar tot el que es pot aconseguir quan tens la força d’un Estat al darrera, amb tot el que comporta. Des de tenir al teu propi sistema judicial, a exercir un control dels mitjans i del seu relat, passant per la impunitat d’una part ideològica per llençar acusacions greus i amenaces contra persones que discrepen ideològicament.

    Altres fets que ho demostren és el fet que al congrés dels diputats s’opti per silenciar i no investigar les relacions que hi havia entre el CNI i l’imam de Ripoll. Què s’havia parlat en les entrevistes que havia tingut la policia espanyola amb ell. Tot plegat, una manca de transparència que en qualsevol democràcia hauria produït la caiguda d’un govern i les dimissions en massa dels representants polítics. Però llavors recordes que és el Regne d’Espanya. Un Estat que va aprovar una constitució redactada sota coaccions dels militars, votada per una població amb ganes de democràcia que van renunciar a molts dels seus drets per deixar enrere una dictadura que sembla que ha deixat una forta petja. Potser per això el dictador va dir en un moment determinat que no es preocupessin, que ho deixava tot “lligat i ben lligat”. Tan lligat que a Espanya es permet sense ser perseguida l’enaltiment del feixisme, que aquest grupuscles rebentin un acte de l’11 de setembre a Madrid i no entrin a presó malgrat tenir una condemna ferma, però en canvi tenir empresonada i a l’exili gent innocent que el seu delicte ha estat demanar més democràcia i permetre al poble votar en un referèndum sol·licitat per la majoria de la població de Catalunya.

    Amb aquesta força, l’Estat també es permet la possibilitat d’enviar milers d’agents a Catalunya per reprimir la democràcia, atemorir de matinada famílies amb menors a casa, apallissar un poble amb els braços alçats en senyal de no agressió per haver volgut exercir el dret a vot en una presumpta democràcia, o permetre la manipulació i la inventiva en atestats, incloent fins i tot algun poble de nova creació.

    També ha permès la persecució de docents, l’assenyalament de jutges i el linxament públic i mediàtic de tots aquells que discrepem dels posicionaments d’aquest Estat.
    El Regne d’Espanya segueix en la seva guerra contra Catalunya i els que opinen diferent. Segueix amb la repressió que ja va començar fa 304 anys Felip V de Borbó i que continua actualment amb el monarca Felip VI.

    No tenen cap vergonya i pudor de mostrar al món la seva actitud cap a Catalunya i els independentistes. No tenen cap problema suavitzar els delictes que realitza l’unionisme o colonialisme contra l’independentisme, però sí de magnificar els altres.
    No tenen cap inconvenient en fer un judici polític amb unes normes totalment diferents pel que fa a la possibilitat de realitzar preguntes a un testimoni o a un altre.

    No tenen cap inconvenient en vulnerar dia rere dia els drets lingüístics de la població no castellanoparlant, mentre la campanya mediàtica per acabar amb les altres llengües avança de manera imparable.

    No persegueixen d’ofici a persones uniformades que manifesten obertament el seu odi cap a una part de la població que no pensa com elles, però inicien investigacions per odi per a la gent que defensa la llengua i el seu ús en un aeroport.

    El Regne d’Espanya i els seus alts tribunals, estan més preocupats en fer requeriments i denunciar els presidents del Govern de Catalunya per defensar la democràcia i per posar una pancarta que els recordi la vergonya d’un Regne que té presos polítics i exiliats.

    Els espanyols s’haurien de plantejar seriosament si realment viuen en una democràcia plena o si realment la transició va ser una farsa que no va fer net amb els estaments franquistes, que es segueixen arrossegant fins al dia d’avui. Des de tots els poders de l’Estat i amb la complicitat dels mitjans de comunicació, encarregats de blanquejar-ne tots els abusos.

    Espanya hauria de fer una reflexió profunda sobre si se sent més a prop d’una democràcia com Suècia o el Canadà, o d’una “democràcia” com Turquia, la qual l’agafa com a exemple per a destituir alcaldes de municipis legalment escollits.

    Però no ens enganyem: el Regne d’Espanya seguira utilitzant aquest joc perquè de moment no s’ha convertit en un problema greu per Europa i es senten amb la capacitat i la força que comporta tenir tot un Estat, el control de les finances, el control dels mitjans, el control dels poders per poder fer la seva “guerra” contra aquells que un dia vam gosar aixecar-nos i demanar democràcia i garantia dels nostres drets.

    El Regne d’Espanya gaudeix de la força bruta al darrera. Nosaltres tenim la força de la raó i la legitimitat per defensar els nostres drets i la democràcia. Depèn de nosaltres sortir a defensar-ho com han fet els ciutadans de Hong Kong, o conformar-nos mentre l’estat espanyol abusa cada dia una mica més i ens deixa amb una mica menys de drets.

    Anàlisi | Opinió | Informació

    Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca