Dissabte 30 Maig, 2020

Com combatre el gas pebre

Més llegits

La CUP insta a nacionalitzar Nissan per salvar els llocs de treball

El diputat de la CUP al Parlament Vidal Aragonès ha reclamat al Govern que mantingui els llocs de treball...

Campuzano vaticina que la pandèmia donarà “per tancat” el procés independentista

L'exdiputat de JxCat al Congrés Carles Campuzano (PDeCAT) ha vaticinat aquest divendres que la pandèmia del coronavirus no acabarà...

Karlos Arguiñano i com descentralitzar la tele

Dines amb la família i encens la tele. Cansat que l'informatiu et conte el que ocorre a Madrid i...

La Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil demana personar-se com a acusació a la causa del 8-M

La Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil ha anunciat que ha demanat personar-se com acusació popular en la causa...

Unidas Podemos signa un manifest per demanar-li al govern del PSOE i Unidas Podemos que alliberi els Jordis

Unides Podem, el PNB, Bildu, Més País, el BNG, el Bloc Nacionalista Valencià i JxCat, ERC i CUP han...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

La presentació del nou armament dels Mossos d’Esquadra, hauria de ser considerat l’últim número del prestidigitador del procés. Un número on seguint un vell esperit marxista, la mateixa classe dominant ha fet evident allò que la subalterna no vol acceptar. La por i la violència són les expressions del poder i les armes del conflicte que ens governa.

Seguint un cert esperit oriental, la millor manera de combatre doncs, en aquesta nova etapa a l’enemic és fent que no pugui utilitzar la seva superioritat tecnològica i armamentística. O sigui, que no pugui utilitzar el seu poder. I d’altra banda, això ens permet de comprendre unes certes lliçons revolucionàries del conflicte català.

Quan diem que hem de fer que l’adversari no pugui utilitzar la seva superioritat armamentística, vol dir que el conflicte no pot ser violent. El clima insurreccional no pot prendre els carrers de Barcelona per un simple motiu. Tots els actors de l’ordre a Catalunya ja han explicat que passarà si arriba el moment. Trapero tenia un pla per tal de detenir el Govern el 27-O. Alhora que els “rebels” o sigui, els consellers a l’exili, han assegurat que no tenien cap pla per “aconseguir el control del monopoli de la violència” a Catalunya. Per tant, els grups que vulguin “continuar la política per altres mitjans”, es trobaran primer amb un gran rebuig de la ciutadania i després amb l’aplicació del pla ZEN a Catalunya. Per últim, s’ha d’afirmar que l’avantguarda del moviment ha demostrat des del novembre del 2017 no poder organitzar les masses en un context de violència al carrer. Els tres punts fan que el gas de pebre pugui ser utilitzat de forma sistemàtica a Catalunya i de mica en mica, el moviment republicà, menjat per la seva pròpia ràbia i impotència esdevingui marginal. En una confrontació tradicional, el gas pebre sempre serà efectiu. Complirà el seu paper com a arma.

D’altra banda, la temptació de la violència és un símptoma del desconeixement de la història. Si ve el poble català, és un poble especialment violent, com explica el nostre Xavier Díez, els objectius polítics d’aquesta violència sempre han estat derrotats. Des del 1714 fins a les revoltes carlines, passant per les bullangues, el pistolerisme, el terrorisme anarquista, el terrorisme independentista, els germans Badia, els maquis del Pirineu, tots els grups violents de l’últim franquisme, per no parlar de Terra Lliure, EPOCA, ETA, els GRAPO, etc. Tota una història dedicada a la resposta violenta cap al poder central. Però què hem aconseguit? Continuem sent espanyols, oprimits per la classe que domina el “capitalisme del BOE”.

Si parlem doncs, de lluita no-violenta no és des del pacifisme ridícul que creu que la crema d’una paperera és allò que separa la civilització de la barbàrie. Parlem de la lluita no-violenta, ja que pot ser molt més efectiva que qualsevol altre. Una lluita que explori autogestió econòmica, que faci servir tècniques de desobediència civil de masses per causar danys irreparables a l’adversari. Què sigui efectiva. Posem un exemple.

El dia 21 de desembre del 2018, les masses independentistes tenien com a objectiu trencar els cordons policials dels diferents checkpoints que salvaguardaven el govern reunit a Barcelona. Evidentment la força dels CDR no va poder fer res, excepte tallar uns quants carrers i causar algunes càrregues policials. Però en canvi, fent servir els postulats de la no-violència, hom hauria pogut bloquejar a la policia, podrien haver utilitzat tota la força en la seva contra. Tot l’armament de la policia haguera resultat inútil, ja que serien presoners del seu propi operatiu policial. Si la massa hagués impedit els moviments de la policia, el seu abastament, els seus relleus, així com que no tinguessin ni on anar a fer les seves necessitats. La policia haguera tingut molts problemes, la majoria dels quals no podria haver solucionat amb gas pebre.

La por i la violència són les úniques armes de l’adversari. Però en no tenir-les al nostre bàndol, simplement no les podem utilitzar. Així i tot tenim una quantitat immensa de recursos al nostre voltant, que desaprofitem constantment en pros d’un moment de redempció romàntica. La vida, però, és patètica. Per això mateix hem d’entendre que l’única manera de guanyar, davant d’un enemic tan poderós, és podent triar el camp de batalla i les armes que hem de fer servir. Un camp de batalla i unes armes que l’enemic no hagi fet servir mai. Per deixar-ho clar, hem de combatre en un lloc on el gas pebre no pugui ser utilitzat. I descartar qualsevol escenari en el qual pugui ser utilitzat.

Els prestidigitadors del poder, sempre ens ensenyaran de la manera més voluptuosa les seves armes. Sempre faran un truc per impressionar-nos. La qüestió, doncs, és ser intel·ligent i aprendre a combatre en el pla econòmic, social i cultural. Uns camps en els quals l’enemic és menys poderós. Aquesta serà la manera doncs de combatre el gas pebre, fer que l’enemic no el pugui utilitzar.

- Publicitat -

Mirall és possible gràcies al suport dels seus subscriptors i mecenes. Amb només 2€/mes podem enfortir aquesta aposta periodística sense embuts.

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

El Congrés dóna un termini a Borràs perquè s’expliqui sobre el seu suplicatori

La Comissió de l'Estatut dels Diputats ha donat un termini de 10 dies perquè la portaveu parlamentària de JxCat, Laura Borràs, presenti les seves...

Vergés denuncia el “desgast mental” del desconfinament per fases del govern espanyol

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha criticat aquest divendres el pla de desconfinament per fases del Govern central davant la...

La CUP recorda que depèn del Gobierno que els Jordis surtin

El diputat de la CUP al Congrés Albert Botran ha sostingut aquest divendres que, "amb voluntat política, el Govern espanyol podria iniciar els tràmits...

Campuzano vaticina que la pandèmia donarà “per tancat” el procés independentista

L'exdiputat de JxCat al Congrés Carles Campuzano (PDeCAT) ha vaticinat aquest divendres que la pandèmia del coronavirus no acabarà amb el conflicte català entre...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca