Dimarts 10 Desembre, 2019

El Front Ample Valencià: l’oportunitat històrica

La política és l’art d’allò possible. I, si arriben a dir a Enric Morera —ara President de Les Corts Valencianes— que Compromís anava a arribar a ser una peça clau en el Govern de la Generalitat quan el BLOC va signar les Bases de Xàtiva per l’any 2006, potser no ho haguera cregut ni ell. Però, malgrat no haver decidit allò que vol ser de major ni preparar una estratègia a llarg termini, Compromís ha aconseguit pactes amples i ha sigut capaç d’arribar a consensos amb les diverses formacions d’esquerra sense massa complicacions (PSPV, Podem, Esquerra Unida…).

Les Autonòmiques mai han suposat un problema per a la formació valencianista, ja que la figura de Mónica Oltra i la llei electoral valenciana permeten es pactes postelectorals. No obstant això, com compartia fa poc, el gran problema estava en el vot dual, causat perquè els valencians votaven Compromís a les Autonòmiques però NO a les Generals, siga per desconeixement o per la no percepció d’utilitat.

Anem ara amb dades. El Bloc Nacionalista Valencià —presentant-se com a BLOC— va obtindre el seu millor resultat l’any 2000, amb un 2.44%. Com a Compromís Joan Baldoví va obtindre 4.86% l’any 2011 i 6.45% les passades Generals. En canvi, anant amb Podem les dues forces van sumar un 25.09 % dels sufragis, i anant amb Podem i Esquerra Unida un 25.37%, al 2015 i 2016, respectivament.

Compromís no ha aconseguit ser percebut com la força pragmàtica que defensa els interessos del poble valencià, com ocorre amb el PNB, Bildu o Esquerra Republicana: això és una realitat. Davant aquest fet, i amb una convocatòria electoral tan propera, Compromís havia de prendre una decisió estratègica que li permetera recuperar diputats, en un context on Baldoví es va quedar com a únic representant valencià al Congrés —amb l’efecte amplificador generat per l’avançament electoral del President Puig, tot siga dit—.

El pacte amb Podem, però, va ser trencat a causa del centralisme amb què, a l’hora de la veritat, operava el grup confederal de Podem. Després de l’entrada dels morats al Govern del Botànic i de la seua consolidació com a força valenciana defensora dels interessos valencians, pareixia que la sintonia entre morats i taronja tornava a ser notable. No obstant això, a aquestes eleccions apareix un nou actor: Más Madrid, el partit liderat per Íñigo Errejón. I és que des de la formació verda ja estan treballant en un front ample a indrets com Catalunya o Aragó, una de les principals novetats. Així, segons ha apuntat un diputat de Podem Aragó, s’estaria treballant amb una aliança “el més ampla possible” que incloga forces del nacionalisme aragonés com la Chunta Aragonesista (CHA), soci preferent de Compromís.

Així, si bé és veritat que Oltra i els seus han decidit a l’Executiva caminar preferentment amb Más Madrid, les declaracions de la Vicepresidenta del Consell Valencià apunten a l’intent de crear un front ample que permeta, a diferència de com va ocórrer al 2015, que es forme un grup valencià defensor dels interessos valencians al Congrés, amb més força.

L’advantatge de triar Más Madrid ha estat en què, la mancança de qualsevol base política d’Errejón al País Valencià permet Compromís comptar amb el suport polític de la formació que aspira a crear un vertader grup confederal sense exigir membres a la seua candidatura. La primera aproximació la vam vore quan Adelante Andalucía, Més per Mallorca, En Comú Podem, Más Madrid, Compromís i En Marea van crear el grup confederal al Senat. Tot pareix apuntar que, front la frustració de molta gent, almenys hi haurà intents de formació de fronts amples al País Valencià, Aragó, les Illes Balears (amb Més per Mallorca, com ha instat Oltra) i, potser, Andalusia.

No obstant els dubtes que ha generat a priori la decisió de Compromís i els nombrosos comentaris crítics al Twitter, cal anar més enllà del titular. La Vicepresidenta ha deixat ben clar que estan oberts a treballar una aliança “com més ampla possible” (es fa crucial llegir al company Edu García a aquest context). Si bé a Madrid totes les diferències pareixen irreconciliables, pareix ser que el País Valencià ha madurat més ràpid políticament, com mostren acords com el Pacte del Botànic o el Pacte del Rialto. Si tot pareixia apuntar que Podem es tancaria en banda a formar part de la mateixa candidatura que Errejón, el seu soci Esquerra Unida ja ha anunciat a un comunicat la seua disposició a formar part d’una candidatura “com més ampla possible”.

Ara mateix tot sembla obert i en mans d’un Podem que, com ha demostrat des de la seua entrada al Govern del Botànic ha madurat molt en els últims anys i s’ha convertit en una formació més pragmàtica i ha reafermat el seu valencianisme de la mà de Martínez Dalmau. La unitat de les quatre formacions d’esquerra i l’apertura a la incorporació de candidats independents i representants d’entitats veïnals, socials i cíviques podria donar una gran lliçó a l’Estat espanyol i enviar el missatge de que 1) La unitat és possible 2) És possible posar l’estima pel territori i el blindatge de drets per damunt les discrepàncies 3) La diversitat pot ser positiva per recuperar vot de l’abstenció 4) Existeix la possibilitat real de mostrar una ofensiva cultural i política front la restauració bipartidista i 5) La imatge del País Valencià es consolidaria com a model a l’Estat, i posaria el PSOE contra les cordes per defensar l’agenda valenciana i lluitar per reformes fonamentals com la reforma del finançament o la defensa dels interessos dels agricultors i Xicotetes i Mitjanes Empreses Valencianes (XIMES) a l’hora d’establir acords comercials com el subscrit amb Mercosur.

A temps on tot pareixia perdut, amb una extrema dreta esperant qualsevol errada de l’esquerra per atacar i una dreta centralista obsessionada amb un Estat Espanyol monocolor i ultracentralitzat, és el moment de tornar a l’ofensiva. A més a més, trobem un PSOE al Govern Central que no pareix disposat a realitzar concessions, com veiem a l’Horta, amb la negativa de reformar el sistema de finançament i amb totes les promeses incomplides pel ministre Ábalos.

Com demostra Portugal, amb els carrers lluitant per la unitat i contra la submissió a l’elit econòmica dominant i, alhora, respectant la diversitat de formes en què es manifesta l’esquerra actual, serem capaços de donar una resposta que veritablement plantege una alternativa seriosa, compromesa amb la terra, capaç de tornar la il·lusió al Poble i aglutinar totes les forces i el talent amb què comptem els valencians. Com cridaven a aquell 2015 a La Fonteta de Sant Lluís: és el moment!

Post Scriptum: aquesta vegada sense paternalismes!

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca