Dimecres 23 Octubre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Una tardor que hauria de ser calenta

    Una de les frases que més fortuna han fet del jugador de bàsquet Ricki Rubio és la de “Com més entreno més sort tinc”. La sort, igual que la casualitat, són dos conceptes que van agafats de la mà. I, en política, la casualitat no existeix.

    La divina providència ha volgut que en només un termini de 72 hores els Mossos d’Esquadra hagin presentat el gas pebre com una eina per dissoldre manifestacions amb la mirada posada a la sentència del judici i l’Audiència Nacional hagi ordenat la detenció de nou independentistes sota l’acusació de terrorisme. Dos fets inseparables que retraten amb molta claredat que la batalla política del moviment republicà no està, ni de bon tros, perduda.

    L’any passat, sota el pretext del primer aniversari del primer d’octubre, de les detencions dels Jordis i de la declaració d’independència veus destacades de l’independentisme anunciaven una tardor calenta que ells mateixos van refredar. Asseguraven, quasi amb to de sermó, que la mobilització popular posaria contra les cordes l’Estat i tensaria el govern català perquè tirés endavant el desplegament de la República. Res de tot això.

    Tot i la manca de seriositat amb la qual l’Audiència Nacional intervé avui, amb una credibilitat equiparable a la Pedro Sánchez, és pertinent recordar la ferocitat amb la qual l’Estat està actuant contra el moviment independentista sense distinció. De la mateixa manera que judicialitza qualsevol moviment de les institucions catalanes, començant pel simple gest del president Torra de mantenir la pancarta de la Generalitat, carrega la seva força policial contra joves que defensen l’esperit de l’1-O. Per això l’Adrià és a l’exili. Per aquest mateix motiu van prohibir a la Tamara sortir del seu municipi. I així en altres conegudes denuncies -amb la Generalitat personant-se- contra republicans que varen participar en les mobilitzacions del 8-N i el 21-D.

    L’Estat és fort, no només per tenir el monopoli de la força sinó també per la seva capacitat d’infondre por a la dissidència. Qualsevol element que qüestioni l’statu quo és atacat, sigui mitjançant les clavegueres mediàtiques o les policials. La seva habilitat per poder apartar lideratges polítics i llimar les bases reforça el temor a la lliure expressió.

    Les detencions d’avui, amb un text de la Guàrdia Civil escrit en condicional -“podrien”, “proves que evidenciïn”, “és susceptible”- són l’enèsima escena d’avís de l’Estat per frenar el motor que fa moure l’independentisme: la mobilització als carrers. L’Estat tem una tardor calenta, i potser ho hauria de ser. Contra un judici injust, un poble mobilitzat. Contra un Estat repressor, un moviment organitzat. Contra la por que volen provocar, la valentia d’un carrer determinat. Sempre des de la no-violència activa.

    Anàlisi | Opinió | Informació

    Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca