L’art digital més provocador arriba a Lleida

La Fundació Sorigué acull 'The End of Innocence', una reflexió sobre la relació de la humanitat amb la naturalesa i l'ús de la imatge

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

La provocadora proposta de l’artista britànic Mat Collishaw, ‘The End of Innocence’, ha arribat a Lleida en una exposició que es pot veure a la Fundació Sorigué. És la primera vegada que es pot veure l’obra de l’artista a Catalunya, després d’haver-se presentat al Real Jardín Botánico de Madrid a la primavera, en una exposició que va rebre la visita de més de 30.000 persones. La presidenta de Sorigué i directora de la Fundació, Ana Vallés, ha explicat que a Lleida el concepte de l’obra de Collishaw ”ha evolucionat” i ha afegit que han hagut ”d’articular els espais” d’una manera molt “complexa” per la dificultat tècnica de les peces que s’exposen. Collishaw ha destacat que totes les obres de l’exposició fan servir ”tecnologia digital”, una cosa que ”ha esdevingut important a la vida de tothom”.

Publicitat

L’exposició de Collishaw obrirà les portes aquest divendres i es podrà veure fins al 26 d’abril de 2026 al Museu que la Fundació Sorigué té a la capital del Segrià. La mostra ofereix una visió integral de la pertorbadora i captivadora obra de l’artista. La selecció de peces inclou escultures, fotografies, vídeos, pintures i instal·lacions, entre les quals destaca la icònica ‘The End of Innocence’ (2009), que dona nom a l’exposició. S’hi pot veure, doncs, una mostra de les obres més transcendentals que l’artista ha fet els darrers 20 anys. A través seu, es convida el visitant a fer una reflexió sobre la relació de l’ésser humà amb la naturalesa i amb la preeminència del digital.

En aquest sentit, Collishaw ha assenyalat que ”totes les obres” de l’exposició és refereixen a la història dels humans i també de la naturalesa i ”totes elles, d’alguna manera o altra fan servir tecnologia digital” que és una cosa molt present en la vida de tothom en l’actualitat.

La presidenta de Sorigué, Ana Vallés, ha destacat que després de ”l’èxit” que l’exposició ha tingut a Madrid, han volgut oferir-la també al públic més pròxim. Així mateix, ha assegurat que a Lleida el ”concepte” de la mostra ha evolucionat i la ”maduresa” de la Fundació s’ha vist reflectida en una exposició molt exigent, tant pel concepte com per l’arquitectura, ja que ha calgut articular els espais d’una manera molt complexa per acollir les peces de l’artista.

L’exposició

L’exposició dona la benvinguda amb ‘Retrospectre’ (2010), una de les grans instal·lacions de la mostra, inspirada en les pel·lícules del director de cinema armeni Sergei Parajanov. La imatge inicial d’un santuari improvisat dona pas a una sèrie d’escenes de sacrifici d’animals, i paisatges tempestuosos i apocalíptics.

La mostra prossegueix amb la instal·lació audiovisual ‘The End of Innocence’. L’obra presenta el retrat del Papa Innocenci X de Diego Velázquez, i la posterior reinterpretació que en va fer Francis Bacon. En un estat constant de transformació, les imatges apareixen i desapareixen darrere d’una cortina de pluja digital.

A la mateixa planta se situen a més ‘The Corporeal Audit’ (2012), la sèrie de pintures ‘Expiration Paintings’ (2016), una reflexió sobre l’art en l’era digital, i ‘Columbine’ (2018), una peça que introdueix el moviment en la representació d’una aquarel·la de Albrecht Dürer de 1526.

A la planta inferior del museu s’emplacen altres deu obres, en què destaca la sèrie fotogràfica ‘Insecticide’ (2006-2014). L’obra captura papallones aixafades i després engrandides a una escala exagerada, els cossos de les quals sense vida jeuen en una foscor interrompuda pels tons vibrants de les seves ales estripades, belles i tràgiques alhora.

En aquesta planta s’exposa ‘Last Meal on death Row, Texas’ (2011), una sèrie de fotografies de l’últim sopar ofert als reclusos en vespres de la seva execució tractades com a natures mortes flamenques del segle XVII. Des de la solemnitat dramàtica d’aquestes imatges s’aborda un tema moral i políticament compromès amb una gran càrrega emocional i psicològica.

Programa educatiu

L’exposició compta amb un programa educatiu que va ser presentat aquest dimarts a 100 professors de la comunitat educativa de Lleida amb l’objectiu que uns 6.000 alumnes de 10 a 14 anys i de 14 a 18 la visitin. El projecte explora, a través de l’obra de l’artista britànic, temes d’actualitat com la relació de l’ésser humà amb el seu entorn natural, el pas del temps, la percepció d’un mateix, la distorsió de les imatges en l’era digital i la deterioració del medi ambient, tractats de forma adaptada a cada nivell educatiu.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes