L’Ajuntament de Barcelona preveu incorporar 1.000 agents de la Guàrdia Urbana durant aquest mandat

Ha explicat que l'edat mitjana actual dels agents és de 43 anys i sis mesos

El tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha anunciat aquest dimecres que el Govern d’Ada Colau preveu incorporar 1.000 agents de la Guàrdia Urbana durant aquest mandat, fins arribar als 3.535 agents l’any 2023, uns 600 més que els que hi ha actualment –als 1.000 agents nous s’hi han de restar aquells que es jubilen–.

Publicitat

Ho ha explicat en debatre una proposta de JxCat en la primera comissió del mandat de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, que presideix Batlle, qui ha concretat que la previsió és que es convoquin places anuals per a 250 agents.

Ha assegurat que, malgrat les limitacions de l’administració, l’oferta pública d’ocupació més important que es farà en el proper mandat serà a la Guàrdia Urbana –també n’hi haurà per a Bombers de Barcelona–, i ha garantit que són previsions realistes: “S’haurà produït un creixement com mai abans en el cos de la Guàrdia Urbana en els anys de democràcia”.

Batlle ha detallat que preveuen que entre els anys 2020 i 2023 es jubilin 406 agents –98 l’any 2020, 111 el 2021, 110 el 2022 i 87 el 2023, unes xifres que poden variar perquè la jubilació als 59 anys és voluntària–, i ha explicat que l’edat mitjana actual dels agents és de 43 anys i sis mesos.

Ha xifrat que, tenint en compte les noves incorporacions i les jubilacions i sense contemplar les incorporacions per via interadministrativa, la Guàrdia Urbana disposarà de 3.112 agents l’any 2020, 3.245 el 2021, 3.379 el 2022 i 3.535 el 2023, amb un increment de 423 agents entre els anys 2020 i 2023.

La comissió ha aprovat per unanimitat la proposició de JxCat, que demana al Govern municipal un informe sobre xifres, distribució i previsions per a la Urbana en aquest mandat, i també sobre la viabilitat de descentralitzar les unitats nocturnes, una opció que Batlle ha descartat: “Des d’un punt de vista operatiu, no té sentit”, cosa que Jordi Martí (JxCat) ha lamentat.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes