Com resoldre el problema del finançament al País Valencià #REFLEXOS

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

#Reflexos és l’espai on cada mes comptem amb un referent del món acadèmic, polític, cultural o de la societat civil. Després que l’exdiputat Alexis Marí estrenara aquest espai hui comptem amb el Catedràtic en Organització d’Empreses per la Universitat de València Joan Ramon Sanchis Palacio per parlar sobre el finançament del País Valencià. A més de a l’àmbit universitari, Joan Ramon explica amb un llenguatge més pla i senzill totes aquestes qüestions al seu canal Parlem d’Economia, que forma part de la comunitat Valentúber. Hui, a Mirall València tractem de suggerir una possible solució a un problema que ve de lluny i que constitueix un dels principals reptes que té per davant el Govern del Botànic. 

El País Valencià es troba actualment en una situació d’emergència econòmica per una manca significativa de recursos financers per fer front a les seues despeses. El seu deute públic ha arribat als 46.922 milions d’euros en el primer trimestre del 2019, la qual cosa suposa un 41,6% del PIB. La major part d’aquest deute —38.810 milions d’euros—, el tenim amb l’Estat espanyol. Som la comunitat autònoma amb més deute de tot l’Estat en percentatge sobre el PIB (7 punts per damunt de Catalunya i 6 punts per damunt de Castilla-La Manxa) i la segona (per darrere de Catalunya) en valors absoluts i en quant al deute amb l’Estat.

No obstant açò, el País Valencià té unes despeses iguals o inclús inferiors a la resta de comunitats autònomes, la qual cosa significa que el problema financer que tenim els valencians i valencianes no és un problema de despesa. I si no és un problema de despesa, es tracta sense dubte d’un problema d’ingressos: estem rebent uns ingressos que són insuficients per a poder cobrir les nostres despeses. Açò té unes conseqüències molt greus sobre el manteniment dels pilars del nostre sistema de benestar: educació, sanitat, serveis socials i la resta de matèries on tenim transferides les competències.

Per si açò fora poc, el Govern del Botànic ha anunciat una retallada d’almenys 438 milions d’euros, per la impossibilitat de fer front a part dels compromisos pressupostaris del 2019, tot degut a que l’Estat espanyol ha congelat les entregues de recursos pel finançament a les comunitats autònomes per la situació de bloqueig polític que es pateix a Madrid.

El model de finançament autonòmic ha de garantir a les Comunitats Autònomes els recursos necessaris per fer front a les seues despeses en les diferents matèries que tenen transferides, principalment sanitat, educació i serveis socials. El model es va implantar al 1980 i ha anat modificant-se per ajustar-se a les necessitats reals dels diferents territoris. Les seues bases reguladores queden establides als articles 156, 157 i 158 de la Constitució espanyola, on s’assenyalen els seus principis bàsics: autonomia financera, coordinació, igualtat i solidaritat.

Segons el principi d’autonomia financera, cada comunitat autònoma ha de tindre la capacitat pròpia per a gestionar tant les seues despeses com els seus ingressos; tanmateix, el País Valencià només té capacitat de gestió en les seues despeses, però no en els seus ingressos. A més a més, segons la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes), el model de finançament autonòmic s’ha de renovar cada cinc anys, amb la revisió dels seues criteris, per a garantir la igualtat i solidaritat entre els territoris. L’actual model de finançament va finalitzar al 2013 (2009-2013), per la qual cosa ja fa quasi 6 anys que s’hauria d’haver renovat. Per tant, podem dir que l’Estat espanyol està incomplint l’article 156 de la Constitució espanyola d’autonomia financera i una llei orgànica, que és una llei de rang superior. Açò és especialment greu per al País Valencià.

D’una banda, perquè els ingressos territorials estan centralitzats, la qual cosa significa que són gestionats des de Madrid. Sols País Basc i Navarra tenen la capacitat de gestió dels seus ingressos i per aquest motiu, aquestes dos comunitats autònomes són les úniques que no tenen problemes de finançament.  Açò té conseqüències importants que hem de conéixer. L’únic impost que està cedit a les Comunitats Autònomes és el de Patrimoni, Successions i Donacions i Actes jurídics documentats; la resta d’impostos són recaptats per Madrid i cedits, en part o en res al País Valencià, amb dos anys de retard. Ací tenim la primera conseqüència: la part d’ingressos que ens pertoca, retornen al País Valencià amb dos anys de retrard, o com està passant ara pel bloqueig legislatiu a Madrid, poden quedar congelats per més temps. La segona conseqüència ve pel fet que una gran part d’aquests impostos no retornen al País Valencià: retornen el 50% de l’IVA i de l’IRPF, el 58% dels Impostos Especials i el 0% de l’Impost sobre Societats.

- Publicitat -

D’altra banda, perquè els criteris que s’utilitzen per a fer el repartiments dels fons autonòmics ens perjudiquen enormement, de manera que tot i que som una comunitat autònoma pobra ens obliguen a cedir una part important dels nostres ingressos a la resta de comunitats autònomes.

El sistema de Balances Fiscals o de Comptes Públics Territorialitzat publicat pel Ministeri d’Hisenda és el que s’utilitza per a calcular el saldo o diferència entre el que paguen i el que reben cadascuna de les comunitats autònomes. Segons les últimes balances fiscals publicades al 2014 amb dades de 2011, el País Valencià té un saldo negatiu de 2.018 milions d’euros, la qual cosa significa que ens pertoca contribuir al finançament d’altres comunitats autònomes. Açò tindria sentit si els valencians i valencianes fórem rics, és a dir, si tenírem una renda per capita superior a la mitjana de l’Estat espanyol; però no és així.

Amb dades del 2017, el PIB per capita del País Valencià era de 22.055 euros, la qual cosa ens col·loca en la posició 11 i per baix de la mitjana de l’Estat que és de 24.999 euros. Açò significa que estem finançant comunitats autònomes que són més riques que nosaltres i, per tant, es pot afirmar que no s’està acomplint el principi de solidaritat que estableix la Constitució espanyola. A més a més, patim una marginalització en les inversions territorialitzades de l’Estat de manera sistemàtica des de fa molts anys, doncs les inversions que rebem procedents dels Pressupostos Generals de l’Estat són les més baixes de totes (119 euros per habitant segons els pressupostos de 2017) i sols representen el 5% del total, quan la població del País Valencià és l’11% de tot l’Estat espanyol (més del doble del que rebem). Si a açò li afegim el deute històric que patim pel procés de transferències de les competències (la part del finançament que ens pertocava per aquest procés), que la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana va xifrar al 2015 en 14.380 milions d’euros, el greuge és encara major. A altres comunitats autònomes que patiren el mateix procés que nosaltres, se’ls ha reconegut el deute i se les ha pagat ja una quantitat important d’aquest deute històric.

En definitiva, es pot dir que el País Valencià pateix un espoli permanent que no sols impedeix el nostre desenvolupament com a poble, sinó que ens situa en una posició econòmica molt feble, jo diria inclús molt pròxima a l’abisme, pel perillosíssim deute públic que patim actualment i que va apropant-se a la meitat del nostre PIB. En aquestes condicions, negociar amb el Govern espanyol de torn no ens ha portat encara a cap resolució del problema. Són ja molts anys negociant o intentant negociar, tant amb el PSOE com amb el PP, i cap dels dos partits polítics té voluntat per garantir un repartiment més just dels fons autonòmics.

Tinguem en compte una qüestió molt important que hem demostrat al llarg d’aquest article: el problema del finançament valencià no és un problema que ve per les despeses, sinó que està causat pels ingressos. Per tant, hem de trobar solucions que ens permeten millorar la nostra capacitat per a generar ingressos. La millor solució és la de poder gestionar-los nosaltres i no que ens els gestionen des de Madrid. Igual que gestionem les despeses, hem de poder gestionar també els nostres ingressos. Donada la situació en la que ens trobem, no podem esperar dos anys o més a que ens arriben una part dels ingressos que es generen a la nostra terra. I hem de tindre en compte que ens empara la Constitució espanyola, que en el seu article 156 fa referència a l’autonomia financera com a la llibertat de les comunitats autònomes per a gestionar els seus ingressos i les seues despeses; com així ho fan País Basc i Navarra des de fa molt de temps.

Hem de reclamar una Hisenda Foral Valenciana amb capacitat per recaptar els nostres impostos i per gestionar els ingressos junt amb les despeses. Així, la responsabilitat de ser eficients i eficaços recauria en nosaltres mateixos i no en altres. Es pot gestionar bé o es pot gestionar malament, però en tot cas ha de ser responsabilitat de cadascú. La qüestió està en si els polítics i polítiques que ens governen creuen o no en la descentralització dels territoris. El procés de descentralització de l’Estat espanyol està incomplet i bloquejat des de fa anys; i en aquests moments hi ha inclús un moviment d’involució que ens vol portar a una recentralització. No podem consentir que açò es produïsca i la millor manera és posicionar-se en una reivindicació clara i ferma: la Hisenda Foral Valenciana. Alguns dels partits del Botànic la reivindicaven en altres moments del temps i ara haurien de tornar a reivindicar-la. Perquè sols així podem resoldre el greu problema del finançament que patim a les nostres terres. Tenim el dret a decidir sobre el nostre finançament i que no ens imposen des de fora com hem de fer-ho. 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca