Dimecres 23 Octubre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La comèdia que amaga les vergonyes de l’eurocentrisme

    No, no és una versió austríaca d’una de les pel·lícules més reconegudes d’Almodóvar. ¿Qué hemos hecho para merecer esto? (Womit haben wir das verdient?) és l’òpera prima de la directora austriaca Eva Spreitzhofer, una cinta que encara amb humor absurd i punxant la conversió sobtada a l’Islam d’una de les filles adolescents de la protagonista —la Wanda—, una dona de 49 anys atea i feminista. Mirall va estar present a la preestrena i us recomana comprar unes bones roses i gaudir d’una pel·lícula efectiva i que busca la reflexió de l’espectador.

    Amb la mateixa sinopsi a la mà, sabent que estem davant d’una comèdia, ens podem fer una idea ràpida de la successió de gags que pot arribar a resultar la cinta. De fet, no ens equivoquem, ho és. Els acudits fàcils, etnocèntrics, que fan referència a l’estereotip i a les possibles contradiccions d’una conversió a l’Islam per part d’una adolescent europea, s’allarguen durant tot el metratge, cada vegada més predictibles i col·locats amb calçador.

    Tot i això, la comèdia ens deixa alguns apunts interessants. Un d’ells és veure com el film surt airós d’un exercici tan repetitiu de l’acudit discriminatori fàcil. És possible que aquest aspecte es dega a la sensibilitat que mostra l’autora a l’hora de deixar la mofa occidentalista de banda i intentar comprendre els motius pels quals una adolescent sense inquietuds religioses prèvies decideix vestir el hijab i declarar-se musulmana. De fet, és possible que la intenció inicial de la pel·lícula fos la de buscar una comprensió que finalment queda en res per l’excés de comicitat i el mal aprofitament dels punts forts que es plantegen.

    Spreitzhofer elabora un relat replet de tòpics religiosos, culturals i generacionals per formar una comèdia banal que queda molt a prop de l’estatus de pel·lícula de diumenge a la tarda. Al final, si hem d’atorgar algun mèrit a l’autora, és el de no convertir la cinta en un exercici de vergonya aliena tot i la perillosa quantitat d’humor negre mostada, sinó més aviat en un incòmode mirall que mostra el reflex d’una societat que per molt tolerant que s’autoproclame, encara es troba lluny de deixar de banda els prejudicis cap al diferent i de lluitar per la veritable integració d’altre cultures i religions.

    5,257FansM'agrada
    976SeguidorsSeguir
    15,540SeguidorsSeguir

    Anàlisi | Opinió | Informació

    Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca