Els rescats es disparen el mes d’agost a Catalunya per l’augment de turistes i la mala planificació que fan de la ruta

Els Bombers han hagut de fer 239 serveis un 33% més que el juliol, la majoria en zones de muntanya

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Els Bombers de la Generalitat han incrementat de manera significativa el nombre de rescats aquest passat mes d’agost. En concret n’han fet 239 arreu de Catalunya. Els motius principals han estat, d’una banda, la major afluència de turistes per les vacances d’estiu, i de l’altra la mala planificació de moltes persones abans de sortir. “Ens trobem que molta gent surt a la platja i després vol fer un camí de ronda amb xancletes i acaben fent-se mal perquè l’orografia és complicada”, explica el caporal del Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Pere Planagumà. Aquest agost ha estat especialment accidentat en aquest sentit, i és de llarg, el mes de l’any on més gent s’ha rescatat, per davant del juliol que se’n van fer 168.
La fal·lera per anar a caminar a muntanya o en algun dels nombrosos camins de ronda al voltant de les platges catalanes ha fet que els rescats en aquestes zones es disparessin durant el mes d’agost. En total han estat 239 les vegades que els Bombers han hagut d’anar a buscar algú que havia patit algun problema durant aquest mes, en el què l’afluència de turistes és més gran per les vacances d’estiu. Uns turistes, que a més, no s’equipen prou bé, i en molts casos no programen com cal les sortides.

Publicitat

De fet, molts d’ells improvisen la ruta, una decisió arriscada que en algunes ocasions acaba amb una trucada al Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE). El seu caporal al parc d’Olot, Pere Planagumà, explica que habitualment fan serveis en zones com camins de ronda on el turista hi acaba després d’haver anat a passar un dia a la platja i per tant amb un calçat i una roba que no és adequada.

Però els rescats més habituals continuen sent els que es fan a muntanya. En aquest sentit, les zones de Vielha i Queralbs (Ripollès) són les que registren més actuacions per part dels GRAE. “A la muntanya cal tenir una bona planificació, anar ben equipat, no fer la ruta sol i haver mirat bé la meteorologia”, assenyala Planagumà. Des de que va començar l’any a Catalunya hi ha hagut 938 rescats més de la meitat, 536, a muntanya.

Un 25% a comarques gironines

Una dada destacada és la que es registra a les sis comarques de la demarcació de Girona, on es produeix un de cada quatre rescats que ha de fer el GRAE. L’Alt Empordà és la comarca amb més serveis (63), seguida de prop del Baix Empordà (61) i el Ripollès amb 54 – la meitat dels quals a Queralbs -. Les tres comarques restants són la Selva amb 37, la Garrotxa amb 22 i finalment el Gironès amb 14.

A la resta de Catalunya destaquen els 54 rescats del Baix Llobregat, i especialment la zona de Collbató on se n’han fet 26 des de l’inici d’any. El Parc Nacional d’Aigüestortes, al Pallars Sobirà, també concentra bona part dels rescats. En aquesta demarcació se n’han fet una quarantena des del gener, la majoria a Espot i Alt Àneu.

Cal destacar també la important quantitat de serveis que fan els Bombers a les comarques centrals. En aquest sentit, destaquen els 39 que s’han fet al Bages, divuit dels quals a Monistrol de Montserrat, els 30 de l’Anoia o els 34 del Berguedà, una vintena dels quals entre Saldes i Gòsol, just a la zona del Pedraforca.

Un millor ús del mòbil

Planagumà explica que el fet de dur el telèfon mòbil és “molt important si se sap fer servir”. “Molts es pensen que per tenir-lo a mà ja estan salvats i no és així”. En aquest sentit, el caporal del GRAE destaca que en moltes ocasions han d’explicar que els passin algunes dades per telèfon com la localització o punts de referència, ja que amb la trucada no n’hi ha prou.

A més, Planagumà explica que hi ha moltes “zones negres” on es perd la cobertura i el que podria ser un servei més senzill s’acaba convertint en una recerca, que obliga a desplegar una quantitat important de mitjans durant hores i de diferents cossos d’emergències.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes