Dilluns 23 Setembre, 2019

El Suprem limita els desnonaments als casos d’impagament que superin les 12 quotes

Els magistrats fixen doctrina sobre com aplicar la nul·litat de les clàusules abusives de venciment anticipat arran de la sentència del TJUE

El Tribunal Suprem ha fixat doctrina aquest dimecres sobre com aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va anul·lar les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques, i que obria la porta a substituir-les per l’article 693 de la LEC, que permet l’execució hipotecària després de l’impagament de tres mensualitats. Els magistrats del Suprem han anat un pas més enllà del TJUE i consideren “més lògic” tenir en compte la llei 5/2019 de 15 de març sobre el crèdit immobiliari, que veuen “més beneficiosa pel consumidor”. Així, limiten el desnonament als casos d’impagament de més “gravetat”, és a dir, els que superin les 12 quotes impagades que preveu aquesta llei.

A més, la sentència del Suprem també estipula que tots els casos de desnonaments per hipoteques firmades abans de l’entrada en vigor de la llei 1/2013 –la que referenciava el TJUE-, han de ser aturats “sense més tràmit”.

Tot i això, el Suprem avisa que els desnonaments aturats en els casos de clàusules abusives amb venciment anticipat no impediran que els bancs puguin presentar una nova execució hipotecària basada en l’aplicació de la llei del 2019, és a dir, amb l’impagament de les 12 quotes.

Antecedents

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va avalar el mes de març que es tiri endavant un desnonament si un jutge modifica les clàusules abusives de la hipoteca, i substituïa per l’article 693 de la LEC, que permet l’execució hipotecària després de l’impagament de tres mensualitats. Però només si l’eliminació de la clàusula abusiva hagués provocat la nul·litat de tota la hipoteca i comportés que el consumidor hagués de retornar tots els diners.

El TJUE es va mostrar contrari a mantenir parcialment les clàusules de venciment anticipat declarades abusives però va acceptar que es puguin substituir per “normativa nacional” de l’Estat en aquest escenari.

La sentència deia que aquesta opció està “plenament justificada” si tot el contracte s’hauria de declarar nul al suprimir la clàusula abusiva “quedant el consumidor exposat a conseqüències especialment perjudicials que li representin una penalització”.

Ara, el Suprem ha dictat que la normativa nacional que es pot fer servir en aquests casos és la llei 5/2019 de 15 de març, amb el mínim de les 12 quotes d’impagaments.

5,224FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,485SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca