El terror d’Everybloody’s End, el brutal slasher eslovè The curse of Valburga, el repàs dels 20 anys d’història del FrightFest anglès, un retrat documental del cine italià de gènere dels anys 70 i la retrospectiva Apocalypse domani, se sumen a la programació de la secció Brigadoon de Sitges 2019.
Entre les estrenes més destacades de llargmetratges al Brigadoon d’aquest any s’afegeixen dues grans propostes de gènere: Everybloody’s End, de Claudio Lattanzi, una peça de terror italiana de manual i l’slasher eslovè The curse of Valburga, de Tomaz Gorkic, una brutal mescla de violència i humor que sorprendrà a tots els assistents. Aquests films s’afegeixen als ja anunciats, Mirada de cristal, el giallo argentí dirigit per Ezequiel Endelman i Leandro Montejano, la cinta de terror cubana dirigida per Rudy Riverón Sánchez, ¿Eres tú, papá? i el debut en el llargmetratge del portuguès Fernando Alle amb el film apocalítptic Mutant Bast.
Dins del Sitges Documenta es projectaran, entre d’altres, el documental FrightFest: Beneath the Dark Heart of Cinema, de Chris Collier, una peça que fa un repàs exhaustiu dels 20 anys d’història del certamen anglès. També podrem conèixer la indústria del cine italià de gènere durant els anys 70 gràcies a That’s La Morte: Italian Cult Cinema and the Years of Lead, el retrat documental que en fa Xavier Mendik. I seguint en el món italià de gènere, repassarem la vida i obra del director italià Lucio Fulci a través del documental del realitzador Simone Scafidi, Fulci for Fake.
Aquests documentals se sumen als tres que es van anunciar fa unes setmanes, George Hilton – The World Belongs to the Daring, de Daniel Camargo, centrat en el mític actor George Hilton. També Blood & Flesh: The Reel Life & Ghastly Death of Al Adamson, de David Gregory, que repassa la vida i l’obra d’un dels realitzadors més reconeguts del cine exploitation nord-americà de les dècades seixanta i setanta: Al Adamson. Per últim, Deodato Holocaust explica la història del cineasta italià Ruggero Deodato, convertit en “mestre de l’horror” gràcies a la seva obra Holocausto caníbal (1980), qualificada com el primer found footage de la història del cine.
Homenatges, sessions especials i premis
Brigadoon homenatjarà aquest 2019 dues figures espanyoles fonamentals per entendre el cinema de gènere. Dos realitzadors que ens han deixat fa poc; el guionista i director madrileny José Luis Merino i el realitzador català Jordi Grau. De Merino es projectarà La rebelión de los bucaneros (1972) i Tarzán en las minas del rey Salomón(1973), dos clàssics de la seva extensa filmografia amb més de 30 títols. De Jordi Grau, que ens va deixar a finals de l’any passat amb 88 anys, es projectarà Ceremonia sangrienta (1973) i el documental Back to the Morgue (David Gregory, 2008). Per altra banda, l’actriu Isabel Sarli, de la qual podrem veure les seves interpretacions a Fuego (1972), Fiebre (1972) o La tentaci&oacu te;n desnuda (1966), entre d’altres.
Brigadoon també comptarà aquest any amb la presència del realitzador basc, Pedro Olea, que durant la seva Sessió Especial podrem veure les projeccions del llarg En un mundo diferente (1970) i els curtmetratges Zonbi eguna (El día del zombi)(2016), Anabel (1964) i El parque de juegos(1963), aquests dos últims obres inèdites de la seva filmografia.
El director de cinema, productor i guionista italià Pupi Avati, com ja es va anunciar el mes de juliol, rebrà el Premi Nosferatu, que atorga la secció Brigadoon, a Sitges 2019. El cineasta ha combinat diversos gèneres al llarg de la seva trajectòria, com la comèdia o el cinema d’aventures, però ha destacat en el terror, amb títols com La casa dalle finestre che ridono (1976) o L’arcano incantatore (1996), que es recuperen a Brigadoon. En sessió especial –fora d’aquesta secció– es podrà veure la seva nova pel·lícula, Il signor diavolo.
Exploitation italiana: retrospectiva i llibre oficial Apocalypse domani
La retrospectiva Apocalypse domani recollirà títols clau de l’exploitation italiana de ciència ficció desenvolupada a finals dels anys 70 com SHE (Avi Nesher, 1983), Los invasores del abismo (Ruggero Deodato, 1983), Robowar (Bruno Mattei, 1988) i Rats Notte di Terrore(Bruno Mattei, 1984), entre d’altres. El fenomen d’aquest gènere italià neix com a conseqüència de l’èxit de títols nord-americans com Star Wars, Alien o 1997: Rescate en Nueva York, però sobretot de les dues primeres entregues de Mad Max. Van ser productes pensats per al mercat internacional, que en alguns territoris –com Espanya– van assolir un enorme èxit comercial, dirigits per vetera ns del cinema de gènere italià com Enzo G. Castellari (1990, Los guerreros del Bronx, Los nuevos bárbaros), Joe D’Amato (Bronx lucha final), Sergio Martino (2019, tras la caída de Nueva York), Lucio Fulci (Roma año 2072: Los gladiadores) o Luigi Cozzi (Contaminación: Alien invade la Tierra).
La retrospectiva es complementarà amb l’edició d’Apocalypse domani. La década dorada de la exploitation italiana de ciencia-ficción (1977-1990), el llibre oficial del Sitges 2019, que analitza el fenomen de l’exploitation italiana des de la perspectiva del gènere de la ciència ficció, repassant els seus precedents, els seus continguts i l’impacte que van suscitar aquest tipus de produccions. Un recorregut didàctic a través de les seves pel·lícules més representatives, cintes que encara avui dia compten amb milers de fans arreu del món. Sota la coordinació d’Ángel Sala i signatures de crítics de cinema i especialistes en la matèria com Manlio Gomarasca, Diego López, Jesús Palacios, Domingo López, Xavi Sánchez Pons, Lluís Rueda, Mònica Garcia i Massagué, Desirée de Fe z, el lector hi trobarà l’anàlisi de títols centrats en ciutats distòpiques, apocalipsis i cinema de bandes; Un món de fantasia que, durant una dècada, va donar al cinema italià la seva versió més desinhibida i compromesa amb el fantàstic.
Sitges Zombie Walk
La tradicional Sitges Zombie Walk, punt de trobada perquè els zombis d’arreu del món puguin recórrer els carrers de Sitges, tindrà lloc aquest any el primer dissabte del Festival, el 5 d’octubre, i el tret de sortida anirà a càrrec del directori productor nord-americà de terror, Charles Band. Un dels productors més prolífics de la Serie B de Hollywood durant els anys 80 i 90, rebrà un premi Màquina del Temps a la seva trajectòria, amb centenars de pel·lícules de terror, ciència ficció, fantasia i comèdia.