Dimecres 13 Novembre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Tres Reis seguint un estel

    Segons els pastors de l’últim poble, darrere dels horts veurien uns pins. Passats aquells pins el camp d’oliveres, i al fons tres camins. Han pres el trencall i s’ha obert la clariana, i han ordenat als homes descans. Al camp d’oliveres tres reis debaten quin camí han de seguir per portar la il·lusió als habitants de la terra promesa, però no es posen d’acord, alcen les veus i abaixen els caps. Ningú vol donar el seu braç a tòrcer i no se n’adonen que passa el temps i potser faran tard.

    El més alt dels tres, diguem-li el Blanc, vol girar a la dreta i seguir el camí que passa per contrades veïnes. Allí té un amic que de grat faria de guia, coneix moltes dreceres i té amics importants; homes de negocis i reconeguts comerciants, nobles històrics, terratinents i antics governants, que podrien ajudar en la travessia en cas que aquesta fos massa llarga per als patges reials.

    El rei Ros prefereix anar cap a l’esquerra, pels senders reglats que fins ara han estat utilitzant. Té el ferm convenciment que aquesta vegada trobaran menys entrebancs negociant amb gent d’altres cultures que demanen peatge per travessar els seus poblats. Potser és una despesa una mica inútil, però assegura arribar a bon port i sense que ningú prengui mal. Prou gent coneix que ha estat castigada per discrepar amb l’autoritat, i no vol que ningú altre quedi empresonat.

    I el tercer en discòrdia tiraria pel dret: el rei Negre considera que la distància més curta és la línia recta, creuant camps, horts i sembrats. Porta tenalles per saltar les tanques que trobi al seu pas, el seu esperit jove té empenta per a arribar fins al final. Com sempre ha estat odiat per la gent aliena, no li fa por ser escridassat o apedregat. La gent del poble se l’estima amb bogeria, i ell respon al seu mandat.

    Tres camins per recórrer i els patges es desesperen. Cau la nit, la diada està propera i queda molta feina per endavant. Saben que el poble els espera impacient i que han d’arribar units, agafats tots del braç. Tres reis debaten en un camp d’oliveres i el temps va passant.

    El patge més vell mira de reüll cap al cel, es gira i comenta: “Sembla mentida, que bé que vivíem seguint un estel”.

     

     

    Foto: @disparafoto

    Font d’inspiració: 25 de gener – Manel

    5,287FansM'agrada
    995SeguidorsSeguir
    15,573SeguidorsSeguir

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca