La seu de l’Assemblea Nacional Catalana és plena de gent, tot de persones fan fila davant tres taules improvisades on es pot comprar la samarreta de la Diada d’enguany. La imatge d’il·lusió contrasta amb les tesis més pessimistes sobre l’assistència d’aquest any. Ens citem amb la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, per analitzar l’inici del curs polític.

M’apuntaven a les portes de la seu que les inscripcions cada vegada es fan més tard.

Sí, ja va passar l’any passat i al final hi va anar tanta o més gent que l’any anterior. No estic massa preocupada, però aquests darrers dies cal motivar el màxim de gent possible perquè vingui a la manifestació.

És aquest 11-S la primera resposta a la sentència?

És evident que és la primera gran mobilització d’una tardor que estarà marcada per la sentència del Suprem.

L’estiu del 2018 s’insistia molt amb la idea d’una tardor calenta, com és que ara aquest llenguatge ha desaparegut?

L’any passat va estar molt marcat per la retòrica de tothom, fins i tot del mateix Govern de vegades, però després les accions… Això no és bo, per tant, és millor que compensem el que diem amb el que fem.

El clam d’aquesta Diada és per a la unitat estratègica?

És per la independència, però també vol simbolitzar que una condició necessària per aconseguir l’objectiu és que hi hagi unitat estratègica entre tots els actors. Per això la idea de fer-ho en una plaça i en diferents carrers que s’hi evoquen, això simbolitza que pensem diferent, som diferents, però que ens hem d’unir per aconseguir l’objectiu.

“Unilateralitat no vol dir insurrecció, sinó que vol dir que hi hagi un govern disposat a fer la independència”

En algun moment l’independentisme s’ha desunit, entenc.

És bastant evident i ja fa temps, probablement molt immediatament després del 27 d’octubre on s’arriba amb una certa divisió. No cal que ens enganyem, no tothom pensava fer aquella declaració d’independència dins dels diferents partits. La divisió no era que un partit deia una cosa i l’altra una altra, sinó que dins de cadascun hi havia visions diferents. I a partir d’aquell moment han anat incrementant d’alguna manera les vies sobre com reprendre el camí.

…

És un tema que ens preocupa i que posem sobre la taula. Sense unitat estratègia no arribarem a l’objectiu. Nosaltres ens hem refermat en la via unilateral per fer la independència, i unilateralitat no vol dir insurrecció, sinó que vol dir que hi hagi un govern disposat a fer la independència i que estigui legitimat per una majoria del Parlament que l’avali. Necessitem allò amb el qual vam fer el referèndum de l’1 d’octubre: un govern disposat i una ciutadania que compensa allò que no pot fer el govern Això és evident que no ho tenim alineat per fer efectiu l’objectiu de la independència

L’independentisme té majoria parlamentària, com a presidenta de l’ANC entens que es sondegi la possibilitat d’una convocatòria electoral per respondre a la sentència en lloc d’aprofitar aquesta majoria per aplicar la via unilateral?

Seria una opció, però som realistes i sabem que no estan per això. No s’han preparat per a aquesta via en el darrer any i mig.

El Govern o els partits?

El Govern, el seu conjunt. Som realistes en el fet que la via unilateral és dura i complexa, el que nosaltres diem al nostre full de ruta és que per reactivar la declaració d’independència, i les lleis de transitorietat, ara mateix no està clar que hi hagi una majoria per fer-ho. Però per aquest motiu, si després d’unes eleccions es reforcen les majories i superen el 50% dels vots, es reactivi la via unilateral.

Ara no hi ha majoria parlamentària per la via unilateral però si una majoria independentista.

Sí, però si aquesta majoria no està disposada a la unilateralitat, és inefectiva per fer la independència.

El president del Grup Parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, deia en una entrevista a Revista Mirall que l’exercici de la unilateralitat de l’1-O permetia que ara s’apostés pel diàleg.

Discrepo, justament la unilateralitat de l’1-O no s’acaba de culminar a partir del 10-O. Es va decidir intentar el diàleg amb l’Estat, i el que no hi va haver és diàleg i negociació per part seva.

En aquesta línia també ho apuntava el vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

Sí, però també dins de Junts per Catalunya es troben declaracions similars. Durant la campanya de les eleccions espanyoles el cap de llista, en Jordi Sànchez, defensava un referèndum acordat com Oriol Junqueras.

L’ANC ha perdut aquella força de poder asseure en una mateixa taula tots els actors independentistes i assolir un acord conjunt?

De moment estem asseient tots en la mateixa taula, el que passa és que ara els acords són més difícils perquè també la situació és més difícil que quan tot just començàvem el camí l’any 2012.

Hi ha una bona relació amb Òmnium Cultural?

En l’àmbit les relacions són molt bones, fins i tot més bones que com havien estat en el passat. Sempre ens hem posat d’acord per fer accions conjuntament. També és veritat que ja des d’abans, el 2017, Òmnium va decidir enfocar la campanya del referèndum com una ‘Crida per la democràcia’, mentre que l’ANC ho va fer pel ‘Sí’. Som una entitat exclusivament independentista, de caràcter més polític que Òmnium, i per tant es fan dues campanyes diferents. Nosaltres la del ‘Sí’ i ells la de l’exercici democràtic del referèndum, tant per als del ‘Sí’ com per als del ‘No’. Ens complementem

Aquest estiu dos exconsellers d’ERC lamentaven el caire “antipartit” que anava agafant la convocatòria de l’11-S. Com interpretes les crítiques que asseguren que l’Assemblea vira cap a posicions que volen excloure una part de l’independentisme?

El mateix exconseller que va dir això va fer una piulada dient que sí que hi aniria, per tant, dono la polèmica per tancada.

“L’Assemblea va tancar la seva participació amb Primàries Barcelona a finals de desembre, no va donar suport a la candidatura de Jordi Graupera a les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona”

En les darreres municipals, però, l’ANC va fer una aposta per l’organització de les primàries per concórrer a les eleccions. Com analitzes els resultats que van tenir aquestes candidatures on, fins i tot a Barcelona amb un bon cartell, no va aconseguir representació?

L’Assemblea va tancar la seva participació amb Primàries Barcelona a finals de desembre, no va donar suport a la candidatura de Jordi Graupera a les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona. Ho vull deixar molt clar perquè quan interessa atacar l’ANC es fan afirmacions en aquest sentit i això no és cert. En la segona volta de les primàries obertes, on volíem que hi participés tothom i ho va fer qui va voler, va acabar guanyant Graupera, però hi havia també altres partits polítics més petits com Demòcrates, Solidaritat i molts independents.

En el moment que es fan aquestes primàries i que aquestes no acaben amb una candidatura unitària, l’Assemblea no hi participa més. No és cert que donés suport a la candidatura de Barcelona és Capital. Les mateixes primàries que es van fer, per exemple, a Borges Blanques o Alcoletge hi va participar tothom i, en el primer, les guanya un regidor de la CUP i arriben sumant per tenir un acord municipal. S’ha utilitzat de manera interessada per desgastar l’ANC en el sentit que potser no agradava el posicionament que tenia en altres coses com el fet de reafirmar-se en la unilateralitat, perquè tothom sap que només vam participar en la primera fase que era la d’obrir aquest procés ciutadà a tots els partits i tota la ciutadania.

A llebre passada, i amb els resultats sobre la taula, creus que va ser una mala aposta tirar endavant el projecte de Primàries?

S’havia de provar, era una aposta per fer uns procesos electorals més innovadors amb més participació de la ciutadania que el que tenen els procesos interns dels partits polítics. Les municipals eren un bon moment per provar coses noves, de fet, la CUP ha acabat sent una candidatura a les eleccions al Parlament però va néixer com una aposta municipal. No era un mal moment per fer una prova de noves formes de participació.

Una aposta que, com ha explicat Anna Arqué en diferents ocasions, es construïa sobre la idea de reproduir el format de primàries dels Estats Units on els partits s’obren perquè es presenti qui vulgui. Potser no tenim una cultura política que estigui preparada per a configurar aquest model?

Més que no estar preparats, tot està fet perquè els partits no siguin oberts. La llei electoral que s’aprova a la transició espanyola i que aquí hem replicat, sense ser capaços d’aprovar-ne una de pròpia, és una llei que consisteix en llistes tancades i bloquejades dels partits polítics. Per tant, no afavoreix en absolut aquesta obertura on el ciutadà pugui anar més enllà de triar quina papereta vota. Tots els incentius de la llei electoral són per blindar uns partits polítics que en la transició eren febles, tant els que naixien del postfranquisme de la UCD com els de l’oposició democràtica al franquisme. Es van posar d’acord per fer una llei que blindés els partits.

Una vegada ja tens això, els mateixos que surten beneficiats d’aquest tipus de llei, que són les direccions dels partits, mai tindran incentius per canviar-ho.

“Un mínim d’unitat es mostrarà amb la sentència, però no puc garantir que hi hagi una estratègia unitària per fer la independència a curt termini”

De debò no hi ha cap pla conjunt entre les institucions i les entitats socials per respondre a la sentència?

És el fruit que és evident que en el camí cap a la independència no tothom ho veu igual i, per tant, costa més. La sentència és només un punt que ha de venir en aquest mar. Però la sentència del Suprem no serà l’única, després hi haurà més judicis, el de l’Audiència Nacional, el del jutjat número 13, el del TSJC… Per tant, serà el primer d’aquesta onada de repressió política de l’Estat. A part d’aquest degoteig que hi ha contra els ciutadans que es mobilitzen i pateixen la repressió.

Hem de saber fer front a la nova fase i al sortir d’aquesta etapa de transició i fer front a la nova, és difícil trobar la manera de posar-nos d’acord. S’estan fent esforços, un mínim d’unitat es mostrarà amb la sentència, però no puc garantir que hi hagi una estratègia unitària per fer la independència a curt termini.

Com a presidenta de l’ANC, com respondries?

La millor resposta seria fer la independència, però soc conscient que per fer-la, i esdevenir un Govern efectiu sobre el territori, s’han de tenir moltes coses preparades, fins i tot la determinació psicològica. La millor resposta és dir que reprenem el camí i que ens preparem seriosament per fer-lo efectiu com més aviat possible i amb la disposició d’arribar fins al final.

Com a metàfora de la situació de la complexitat i les contradiccions que viu l’independentisme ens serveix la imatge de veure els Mossos detenint els ciutadans que es varen manifestar el 8-N i el 21-D?

És el reflex del govern autonòmic que forma part de les institucions de l’Estat; no hi ha hagut ruptura, no hem trencat, no som independents i que actuen com la policia d’un govern autonòmic implicat en les estructures de l’Estat espanyol.