Dimecres 11 Desembre, 2019

El fiscal veu ”consciència de desobeir” en l’actitud dels regidors de Badalona acusats d’obrir l’ajuntament el 12-O

Les defenses creuen que la desconvocatòria dels funcionaris demostra l'acatament de la resolució judicial i en demanen l'absolució

El judici contra els sis regidors de l’Ajuntament de Badalona que van treballar el 12 d’octubre del 2016 ha quedat vist per a sentència aquest dijous. Els acusats s’enfronten a una pena de 15 mesos d’inhabilitació i una multa per un delicte de desobediència perquè el fiscal considera que els regidors tenien ”consciència de desobeir” quan van decidir entrar al vestíbul de l’edifici Viver. El fiscal insisteix que la resolució judicial era d’una ”claredat meridiana” i que tots els ciutadans que ho volien van ser atesos a l’edifici. Les defenses, en canvi, demanen l’absolució ja que consideren que el correu electrònic enviat als 1.500 treballadors del consistori demostra que els regidors van acatar la decisió fent un ”tancament patronal” tot i dur a terme un acte polític emparats en la llibertat d’expressió.
El fiscal ha argumentat el que considera la ”consciència de desobeir” dels sis regidors acusats amb el fet que, un cop van rebre l’auto judicial van convocar una reunió amb l’assessor jurídic, que tenia el dia lliure, i es va decidir enviar el correu a tota la plantilla, però que en canvi, durant la tarda van anar modificant i ”madurant” la seva posició respecte a l’actitud que ells mateixos havien de mantenir el 12-O, però que, per contra, no la van consultar amb el mateix assessor la tarda abans, perquè segons ell, sabien l’actuació política que estaven disposats a fer i no els interessava l’opinió de l’assessor.

Pel fiscal no és una decisió que qualsevol persona ”amb dos dits de front” prengui ”en cinc minuts” perquè la resolució era clara. Recalca que es van obrir llums, que hi havia les portes obertes i que els ciutadans van iniciar tràmits administratius. El fiscal ha volgut deixar molt clar que al judici no s’hi ha arribat perquè obrissin l’ajuntament, ni perquè Téllez estripés la resolució sinó ”única i exclusivament” perquè els regidors van ”desobeir un jutge” perquè impedir l’entrada dels treballadors públics només complia una part del mandat judicial. El fiscal doncs, conclou que els regidors van cometre un delicte de desobediència per la qual cosa demana 15 mesos d’inhabilitació i multes per a ells d’entre 1.260 euros a 4.200.

Les dues defenses, en canvi, consideren que els seus clients van acatar la resolució amb l’enviament d’un correu electrònic desconvocant els 1.500 treballadors públics que podien anar a treballar aquell dia tenint en compte el calendari laboral aprovat al consistori. Andreu Van Den Eynde, advocat d’Oriol Lladó i Agnès Rotger, ha assegurat que no es van obrir els llums, els ordinadors no funcionaven, l’ascensor no estava disponible i que els ciutadans van ser atesos a peu dret al vestíbul per discutir sobre el sentit de la festa. Per això, creu que ”van fer tot allò polític” i ”l’oposat a un dia laboral”. Ha afegit que, malgrat el tarannà ”marxista” que podria tenir algun dels acusats, els regidors van fer un ”tancament patronal” perquè ”van tancar la barraqueta”. Per això, manté que no es va desobeir i que per tant, la jutgessa n’ha de dictar l’absolució.

Van Den Eynde també ha respost l’afirmació del fiscal sobre els tràmits administratius que es van fer aquell dia i ha negat aquesta possibilitat perquè era una jornada ”inhàbil”. De la mateixa manera que amb els tràmits fets electrònicament, a efectes administratiu, qualsevol formulari es va registrar l’endemà. Ha insistit que la trobada dels ciutadans amb els regidors era per dir ”no ens agrada la festa de la Hispanitat”. Per l’advocat, els regidors van pensar que la resolució era ”una merda” però que l’havien de complir i com a polítics ”van fer el que van fer”.

Pel que fa a la resolució, l’advocat ha matisat que el jutge no es dirigia als regidors directament perquè aleshores no havien anunciat què farien. En una línia similar s’ha manifestat la defensa dels regidors de Guanyem Badalona que ha recalcat que la resolució no tenia un ”destinatari concret” ni un contingut clar, per la qual cosa considera que no era ”entenedora”, a diferència del que ha manifesta tel fiscal. Montserrat Salvador també ha rebatut al fiscal els arguments sobre l’interès col·lectiu de la festa del 12-O i ha recordat que no es qüestiona que puguin treballar agents de la Guàrdia Urbana o personal de la neteja.

Sis testimonis

La segona jornada del judici contra aquests sis regidors ha comptat amb la declaració de sis testimonis. Dos d’ells, agents de la Guàrdia Urbana, han explicat Els agents han assegurat les altres dependències de l’ajuntament estaven totes tancades i que en aquesta, el Viver, no hi havia funcionaris treballant i que tant els regidors com els ciutadans acordaven la visita al vestíbul i entraven acompanyats d’un regidor. Un d’ells ha declarat que la seva percepció era que ”tots eren coneguts”. De fet, un dels agents també ha recordat que en una petita concentració de persones amb banderes espanyoles se’ls va dir que si no entraven acompanyats d’un regidor no podien accedir a l’edifici.

El cap de l’assessoria jurídica d’aleshores també ha declarat durant aquesta segona jornada del judici i ha explicat que se’l va convocar en una reunió el dia 11 d’octubre tot i tenir el dia reservat per assumptes propis. Va recopilar la informació de la resolució i va informar que s’havia de desconvocar als treballadors. Amb ell present, es va redactar el correu electrònic, ha explicat, que es va enviar després a tota la plantilla.

La directora de Projectes i Relacions Institucionals del moment ha explicat que es va entendre, en aquella reunió, que la resolució era una ”esmena a la totalitat” al calendari laboral de l’ajuntament. Ha relatat haver anat a l’Ajuntament el 12-O i que les portes estaven tancades, els llums i els ordinadors també. En la sessió d’aquest dijous també han respost les preguntes dos ciutadans que van participar de la concentració per oposar-se als motius de la festa del 12-O però en els dos casos han negat haver fet cap tràmit.

Dos dels acusats han fet servir el torn d’última paraula . José Téllez ha rebatut al fiscal i li ha respost que el calendari laboral aprovat a l’Ajuntament es va ratificar per unanimitat dels cinc sindicats representats al consistori i que, per tant, hi havia una ”àmplia representació ideològica” en la decisió, per la qual cosa considera que ”llibertat ideològica” estava protegida tot i que aquest argument aparegués en l’auto judicial.

Per la seva banda, Oriol Lladó, que encara és regidor, ha assegurat que van haver de prendre la decisió en un context de ”molta pressió i limitació” i que, com responsables d’un govern, van haver-se d’assegurar el bon funcionament de la maquinària i protegir el treballador i la institució però tenir en compte que tenien ”un mandat” dels seus votants amb ”valors i manera de veure les coses”.

6,118FansM'agrada
1,044SeguidorsSeguir
15,585SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca