L’editorial Les Males Herbes anuncia les seves novetats per aquest setembre. Llibres que reflecteixen de la millor manera possible la filosofia de la casa, a més de ser fruit per la seva aposta consumada per la bona literatura.
Lítica de Lucia Pietrelli
Tot passa —i no passa— en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. La narradora d’aquesta història s’emmiralla en la seva germana gran, a qui contempla com si fos un paisatge. Creix a la seva ombra, però també dins la seva llum, perquè l’altra té un secret i un munt de paraules que només li pertanyen a ella. Això engendra tensió entre les dues, una violència silenciosa que va envaint tota la casa i s’infiltra en les relacions d’una família feta de dones.
La germana gran té una parella, en Gael, amb qui tot es comença a pansir. Alhora descobreix el Noi de Marès, una escultura amagada al mig del bosc que li desperta la possibilitat d’una altra mena d’amor. Perquè la roca té el privilegi de la constància, cap consciència no la taca, cap pensament no la destorba i, en definitiva, no està condemnada a la precarietat d’un cos de carn i ossos.
Lucia Pietrelli construeix una novel·la elegíaca de manera personalíssima, amb una obsessió clínica pel detall i una gran habilitat per a projectar idees torrencials. El lector tardarà molt temps a oblidar les imatges i les reflexions filades al llarg d’aquesta novel·la.
Lucia Pietrelli (Itàlia, 1984) va estudiar literatura entre Pisa, Madrid i Barcelona i ara fa set anys que resideix a Mallorca. Ha publicat els poemaris Fúria (Documenta Balear, 2010), Violacions (Moll, 2011), Esquelet (Pagès Editors, 2013), Mort d’un Aviador Tartamut (AdiA, 2013), Ortigues (AdiA, 2015) i V (Cafè Central, 2016); i les novel·les Nissaga (Moll, 2013), Qui ens defensarà (Lleonard Muntaner, 2014) i Cadenes (Edicions 62, Premi Joanot Martorell de narrativa 2015). La seva darrera obra és la peça teatral Irene i la terra adormida, estrenada al Teatre Principal de Palma al novembre del 2018.
Les aventures del baró de Münchhausen de Gottfried August Bürger amb els gravats de Gustave Doré
El baró de Münchhausen va existir de veritat. L’autenticitat de les històries que explicava als seus convidats, després d’àpats copiosos i ben regats amb alcohol, és bastant més dubtosa. Tanmateix, la gràcia i la imaginació amb què narrava tot de proeses impossibles protagonitzades per ell mateix el van acabar convertint en part de la cultura popular europea, fins al punt que entre els segles XVIII i XIX van aparèixer diferents versions impreses de les seves aventures. De totes aquestes, les que va escriure el poeta G. A. Bürger són les que tenen més càrrega satírica, les més esbojarrades i punyents, i també les més riques literàriament.
Les aventures per terra i per mar del baró de Münchhausen són una festa. Ell mateix ens narra una sèrie d’episodis prodigiosos, amb l’alegria d’aquell que gaudeix dient-ne de l’alçada d’un campanar, i que no troba en les lleis físiques ni en el sentit comú cap mena d’obstacle. De fet, algunes de les seves gestes, com la d’utilitzar una bala de canó per desplaçar-se per l’aire, o la de viatjar a la lluna en vaixell, ja formen part de la història, tant del cinema com de la literatura. Tanmateix, el lector que s’acosti a aquest llibre per primera vegada descobrirà que això és només la punta de l’iceberg dels atemptats a la lògica comesos per aquest personatge inoblidable, un dels més grans mentiders (i per tant, un dels millors narradors) de la història d’Occident.
Gottfried August Bürger (Molmerswende, Baixa Saxònia, 1747- Gottingen, 1794). Fill d’un pastor evangèlic, començà els estudis de Teologia a la Universitat de Halle però els interrompé per a dedicar-se a les lletres tot i que més endavant tornà a la universitat, aquest cop per a doctorar-se en dret. Escrigué poesia i fou l’animador de la societat poètica Gottingen Hainbund. És autor de famoses balades: Leonora (1771), El caçador salvatge (1778) i de la versió de Les aventures del baró de Münchhausen (1786) que teniu a les mans.