Les excavacions a l’Abric Romaní aprofundiran en com eren els neandertals de fa 60.000 anys

Els investigadors confien a trobar eines i restes de la fauna que caçaven

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

La campanya d’excavacions a l’Abric Romaní de Capellades arrenca aquesta setmana la feina més dura: la pròpia excavació. Un total de 35 investigadors i estudiants de diferents universitats d’arreu del món hi participaran. En declaracions a l’ACN, Eudald Carbonell, arqueòleg i codirector de la campanya, reconeix les poques probabilitats de trobar-hi restes neandertals. No obstant això, està pràcticament segur que s’hi trobaran restes d’animals, fogars i eines. Per segon any consecutiu es treballarà al nivell R, a uns onze metres de profunditat. En aquest punt hi vivien els neandertals fa 60.000 anys.

Publicitat

Amb aquesta ja són 37 les campanyes d’excavacions a l’Abric Romaní. Any rere any, l’equip d’arqueòlegs es va submergint més en el jaciment del paleolític i, per tant, remuntant-se encara més en el temps. Després d’anys centrats al nivell Q –on vivien els neandertals 40.000 anys enrere-, l’any passat van començar les tasques al R, és a dir, a la zona habitada fa 60.000 anys. En paral·lel, s’està treballant en un segon jaciment “més modern” del mateix Abric Romaní, on les restes es remunten a entre 14.000 i 20.000 anys enrere.

A l’Abric Romaní encara hi ha 40 metres més per excavar, “pel que tenim per molts anys de campanyes”, assegura Carbonell. A més profunditat, afegeix, les troballes són “més interessants”. En el punt en el qual es troben ara, pràcticament descarta trobar restes de neandertal. Això no implica, però, que les troballes no siguin importants.

Segons la codirectora de la campanya, Palmira Saladié, el jaciment és “únic al món” per com permet aprofundir en la vida neandertal. “La manera com es va sedimentar fa que es conservin tan bé els registres que podem reinterpretar perfectament com eren les seves cases”, diu la investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

També a través de les eines que s’han anat localitzant, les restes d’animals –sobretot de cérvol i cavall- i els fogars “descobrim característiques de la seva cacera o com era la seva alimentació”, afegeix Carbonell. Segons el codirector, es tracta d’una informació “molt potent” per conèixer quins eren els seus hàbits.

Un mes de feina

La campanya a l’Abric Romaní va arrencar el passat dia 5, amb la posada a punt de la superfície, i es perllongarà fins al 28. Durant la primera setmana hi van treballar una quinzena de persones, principalment membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i d’altres institucions espanyoles. Des d’aquest diumenge la xifra ronda els 35 amb la incorporació dels estudiants de doctorat i investigadors d’universitat d’arreu del món.

300 metres quadrats d’excavació

Des dels anys 80, que van arrencar les excavacions al jaciment arqueològic del paleolític, els investigadors han baixat al voltant d’onze metres. S’està excavant una superfície d’uns 300 metres quadrats, un fet que també el converteix en “distintiu”, diu Saladié, que assegura que en jaciments similars “no s’excava superfícies tan grans”.

Buscant finançament pel museu

Fa prop d’una dècada que es van començar a fer els primers passos per construir el Museu del Neandertal a Capellades però la crisi econòmica va frenar el projecte. A hores d’ara, lamenta Saladié, el projecte segueix aturat. “El problema és la manca de finançament, però seguim treballant-hi”, assegura.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes